Blau, lleidatana confinada a Dinamarca: "En situacions extremes es reflecteix de forma explícita quin tipus de societat som"

En quin país resideixes actualment?

Sóc a Dinamarca, a la ciutat d'Aarhus.

Quant de temps fa que hi ets?

Des de fa dos mesos.

Que hi vas venir a fer?

Un Erasmus.

Perquè no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?

Vaig veure que la situació des d'aquí s'estava gestionant molt bé i vaig adonar-me que a tot arreu estem passant la mateixa situació. Doncs, si es pot, val més no moure's més del necessari. A més a més, perquè confio que algun dia tot això acabi i d'alguna manera u altra pugui gaudir del país. Aquí tinc un entorn nou per descobrir i una vida que m'agrada. No volia renunciar-hi.

Quin és el nombre d'infectats al teu país?

Uns 4.000 aproximadament.

Ha estat decretat l'estat d'alarma? Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?

Des del 12 de març es va decretar el "lockdown", amb 500 infectats/ades. A partir d'aquí, es van instaurar certes mesures com restringir la vida social, estar a 2 metres de distància entre les persones, netejar-se les mans... La societat danesa és un món a part. Tot i que no estem en una quarantena extrema, la gent és molt conscient de la situació i segueix les normes a la perfecció. Les primeres setmanes la gent tenia una mica de por. Tots i totes estàvem en tensió. De mica en mica, la situació s'ha anat suavitzant i des de principis d'abril (aproximadament) la gent surt més al carrer i hi ha més vida. Remarco, respectant molt les normes i sent molt conscients de la situació. Sembla impossible, però a Dinamarca és viable. La gent és una passada.

Com t'afecta la pandèmia en l'àmbit laboral o acadèmic?

Estem fent les classes en línia i de moment sembla que els/les professors/es estan portant el temari al dia. Sempre m'havien dit que durant l'Erasmus no es treballa tant, però a mi m'ha semblat que la fusió Erasmus + Corona suma feina (diuen que no ens volen avorrir). Pel que fa al que vindrà, molta incertesa, ja que no sabem si podrem acabar els estudis aquí, si ens convalidaran totes les assignatures, si ens podran avaluar sense exàmens...

Amb qui estàs passant el confinament?

Amb la meva companya d'habitació, la Marta. Les dues som de Lleida i volíem viure l'experiència de l'Erasmus. Mai vam tenir planejat un Erasmus conjunt. No obstant això, les circumstàncies ens han portat a això i s'agreix molt, moltíssim!! Un "confinament" conjunt t'aporta moltes coses bones!! Tanmateix, cal dir que nosaltres tenim la sort de poder-nos relacionar amb altres persones. Sempre acostumen a ser les mateixes (cosa que es recomana des del govern) i a l'aire lliure. Així i tot, em sento molt afortunada de poder tenir una companya que està en la mateixa situació que jo, ja que compartim punts de vista i ens cuidem mútuament.

Et comuniques sovint amb la teva família o amics?

Sí! Ara més que mai. Sobretot, perquè la situació a Catalunya és una mica més crítica i em tranquil·litza saber que estan bé i animats. Són tots i totes una passada. Al meu entorn proper hi ha unes quantes persones que es dediquen al món sanitari i, encara que sigui una situació crítica, em sento molt orgullosa i feliç quan m'expliquen tot el que estan fent. Són les reines de la corona!!!

Què és el que més et preocupa d'aquesta situació de crisi sanitària?

Ara mateix el que més em preocupa és el que vindrà. Està clar que no hem de perdre massa temps pensant en el futur, però en situacions així, és inevitable. Una incertesa constant. Però sé que tot anirà bé i sortirem més fortes que mai!! Em preocupa una mica com sortirem d'aquesta onada i com ressuscitarà de nou l'economia. Saber gestionar una situació d'aquest nivell no és fàcil, i menys, si ets espanyol/a.

Tinc l'oportunitat de poder veure la situació des de dues perspectives i és sorprenent com ho està portant cada país. En situacions extremes es reflecteix de forma explícita quin tipus de societat som, que pensem, i cap a on anem. Espero que tot el que està passant ens faci reflexionar i aprendre.

Quines són les teves emocions en vers la teva situació actual?

Al principi, tot era molt desconcertant. No et fas la idea fins que no han passat uns dies i ho vas assimilant. Una muntanya russa. Crec que és important relativitzar-ho tot i trobar l'equilibri entre el pànic i la solidaritat social. Tots i totes estem en la mateixa situació i les nostres accions poden repercutir d'una manera molt positiva a tot el que està passant. Tenim l'oportunitat de lluir-nos com humans.

No t'enganyaré i òbviament aquest no era el meu pla per l'Erasmus. Ara mateix hauria d'estar entre crits i cerveses i només escolto els ocells des de la meva habitació. Però com tot a la vida, sempre hi ha el costat positiu. Cada dia queda menys per aconseguir-ho i ja portem un llarg camí. Em consola molt pensar en tot el que faré quan tot això acabi, i aquí torni a ser hivern.

Tinc la sort de poder sortir de casa i gaudir del meu entorn. Em sento molt afortunada de poder fer-ho i ara ho gaudeixo més que mai. Tot passa i tot arriba. Quan sortim de tot això -sobretot als països on les restriccions han sigut extremes- veurem la vida d'una altra manera. Serà millor que abans.

Tornaràs a casa teva quan s'acabi el confinament a visitar la gent que estimes?

Depenent de quant duri el confinament faré una cosa o una altra. El meu Erasmus acaba al juny, així doncs, tinc pensat quedar-me aquí fins llavors i gaudir de Dinamarca. Després d'això i si tot va segons el planejat, m'agradaria tornar a Lleida i esprémer totes les hores, minuts i segons amb els qui més estimo. També vull empapar-me del sol i del mar català!!