La bronquiolitis és una infecció respiratòria freqüent en infants menors de dos anys, especialment durant els mesos freds de l’any (entre novembre i març, aproximadament). Malgrat això, degut a la pandèmia, aquesta estacionalitat s’ha vist alterada i se n’han detectat casos i brots en altres èpoques de l’any.
La malaltia produeix una inflamació dels bronquíols, que són els conductes més petits que s’encarreguen de transportar l’oxigen pels pulmons des dels bronquis als alvèols. Aquesta inflamació provoca que es formin mocs, de manera que l’aire té dificultats per entrar i sortir dels pulmons.
La majoria dels infants afectats es recuperen espontàniament en un termini d’entre una i dues setmanes, però n’hi ha que poden requerir hospitalització i presentar posteriorment tendència a patir bronquitis de repetició.
Causes
La malaltia pot ser causada per diferents tipus de virus. El més freqüent és el virus respiratori sincicial (VRS), tot i que altres virus com el de la grip, els del refredat comú i altres menys freqüents també en poden ser l’origen.
El VRS és la primera causa d’infecció respiratòria aguda greu en forma de bronquiolitis i és cada any la primera causa d’hospitalització per infecció respiratòria en nens menors de dos anys.
Factors de risc
Hi ha alguns factors que poden augmentar el risc de patir bronquiolitis, com ara:
- L’edat. Els infants menors de tres mesos encara no tenen els pulmons i el sistema immunitari completament desenvolupats i, per tant, estan més predisposats a contraure la infecció.
- La presència d’altres problemes de salut, com ara cardiopaties congènites, malalties pulmonars cròniques, malalties neuromusculars, o deficiències immunològiques.
- El naixement prematur (abans de la setmana 37 de l’embaràs).
- L’exposició al fum del tabac.
- L’absència de lactància materna.
- El contacte habitual amb altres infants, per exemple a l’escola bressol o amb germans escolaritzats.
Transmissió
El virus es transmet a través de les gotetes que s’expulsen en tossir, esternudar o parlar. Aquestes gotetes es poden inhalar o recollir d’objectes o superfícies contaminades, si després d’haver-hi entrat en contacte es toquen els ulls, el nas o la boca.
Símptomes
Durant els primers 2-3 dies els símptomes de la bronquiolitis són similars als del refredat comú i poden incloure congestió nasal, tos seca i febre.
A mesura que la malaltia evoluciona, sobretot en infants menors d’un any d’edat, la tos pot augmentar i acompanyar-se de dificultat respiratòria i sorolls pulmonars (sons relativament aguts que es produeixen en respirar). Com a conseqüència, l’infant pot presentar dificultats per menjar o vòmits.
El procés acostuma a durar entre 7 i 10 dies, però la tos pot persistir fins a 2-3 setmanes.
En quins casos cal una atenció mèdica urgent?
Si l’infant:
- Respira molt ràpid.
- Ha de fer molt d’esforç per respirar (se li enfonsa el pit, mou molt l’abdomen, emet un gemec en respirar).
- Està endormiscat o irritable.
- Rebutja els aliments o té dificultats per ingerir-los.
- Vomita i té els bolquers massa secs (podria ser símptoma de deshidratació).
- Presenta febre molt alta.
- Té la pell, els llavis o la llengua d‘un color blavós.
- Fa pauses respiratòries.
Diagnòstic
En la majoria dels casos, el diagnòstic de la bronquiolitis es basa en els símptomes. El metge o metgessa pot identificar-la mitjançant l’auscultació dels pulmons amb un estetoscopi.
Per determinar-ne el grau de gravetat cal mesurar la concentració d’oxigen a la sang mitjançant una pulsioximetria (es determina amb una pinça que es posa als dits de l’infant).
En alguns casos, es pot analitzar la mucositat de l’infant per determinar la presència del virus que causa la infecció.
Davant de dubtes amb el diagnòstic, un empitjorament sobtat o casos greus, pot ser necessari practicar una radiografia de tòrax.
Tractament
No s’han d’administrar xarops per a la tos, mucolítics, antibiòtics… El tractament és principalment de suport per millorar els símptomes respiratoris i cal seguir sempre les recomanacions del pediatre/a.
Es recomana:
- Fer rentats freqüents del nas de l’infant amb sèrum fisiològic, especialment abans de menjar i de dormir.
- Col·locar l’infant en posició semiincorporada per facilitar la respiració.
- Si té febre, administrar-li medicaments per abaixar-la.
- Donar-li de menjar més sovint i en petites quantitats.
- Procurar que es mantingui hidratat.
- Evitar que s’exposi al fum del tabac.
En la majoria de casos, els infants afectats evolucionen favorablement, però n’hi ha que requereixen d’ingrés hospitalari. El tractament pot incloure oxigenoteràpia per millorar la dificultat respiratòria i l’administració de líquids per via intravenosa per prevenir-ne la deshidratació.
Als infants amb major risc de patir bronquiolitis greu i amb determinades condicions clíniques, els professionals dels serveis de pediatria poden decidir administrar-los, de forma preventiva i abans de la temporada de bronquiolitis (octubre), un medicament que redueix el risc de contraure-la de manera greu.
Prevenció
Les mesures adreçades a prevenir la bronquiolitis inclouen:
- Rentar-se freqüentment les mans durant 30 segons amb aigua i sabó, especialment abans i després del canvi de bolquer, abans de donar pit, de preparar el biberó o de donar el menjar. També es pot utilitzar una solució hidroalcohòlica.
- Cobrir-se la boca i el nas en tossir i esternudar amb un mocador d’un sol ús (o amb la cara interna del colze) i llençar-lo immediatament.
- Netejar bé els objectes personals de l’infant.
- Evitar:
- El contacte de l’infant amb persones amb símptomes respiratoris o febre.
- Portar l’infant a llocs concorreguts i tancats o on es puguin produir aglomeracions, com ara centres comercials o transport públic, especialment si l’infant té menys de 4 anys.
- Compartir biberons, xumets o coberts sense rentar.
- Exposar l’infant al fum del tabac.
- Obrir les finestres de l’habitació on dorm l’infant i ventilar bé la casa com a mínim 10 minuts al dia.
CatSalut – Generalitat de Catalunya
