Cametes Teatre o com exportar espectacles per adults des de Lleida sense ser famoses
Temps aproximat de lectura:
La Maria, l’Ona, l’Anna i la Laura són quatre germanes que han d’entregar les claus de la casa familiar a una immobiliària. A partir d’aquí, Mireta tancada aprofundeix en què fa i què viu cadascuna d’elles. Tancant la mireta, la companyia de teatre lleidatana Cametes Teatre tanca també la trilogia que va començar amb La capsa de cafè i Comiat, dues obres que expliquen altres moments de la vida d’aquestes quatre germanes que ja formen part de la vida de les quatre actrius que les interpreten. També de la directora i autora de les tres obres. La Roser Guasch Garrofé assegura que té escrita una quarta entrega, però que “mai veurà la llum”. “El procés de creació de les tres parts de la trilogia ha estat sempre la mateixa: jo escric i després, a l’escenari s’acaba desenvolupant i perfeccionant l’obra. Aquesta quarta part es queda en el paper”, assegura. Però això no vol dir que Cametes Teatre s’acaba amb la trilogia. De fet, les idees bullen però ara volen donar el recorregut que es mereix Mireta Tancada, que tot just s’ha començat a representar als escenaris. Aquest dissabte i diumenge el porten a l’Escorxador de Lleida en tres sessions. I al març, estaran a Barcelona representant la trilogia sencera en tres setmanes consecutives a l’Atic 22.
El repte és arribar a viure del teatre per a adults, però les cinc reconeixen que no és fàcil. No és fàcil fer teatre, no és fàcil fer teatre adult des de Lleida i encara menys un tipus d’espectacles d’autor, propers i intimistes. “Moltes vegades, el teatre per a adults funciona per cares famoses”, apunta la Roser. “Ve una companyia de fora amb algú que surt a la tele i el teatre s’omple; en canvi, ve algú altre més petit que ha guanyat premis però que no té cap cara coneguda i no hi va el públic. Sortir de Lleida encara és més complicat perquè molts cops ens diuen que com que no ens coneixeran, no s’omplirà el teatre i llavors, proposen tractes amb la recaptació que no surten a compte”, lamenta la directora de la trilogia mentre la Gemma Castell, l’Aitana Giralt, la Clara Olmo i l’Ares Piqué assenteixen. “A vegades ens han cobrat fins i tot el paper de vàter de la sala!” diu l’Aitana indignada. Reconeixen que Lleida és un bressol de teatre familiar i que companyies que facin teatre per a adults n’hi ha moltes menys. La manca de circuits per portar els espectacles és una de les raons.
El fet que elles siguin 5 dones pot sobtar quan als escenaris es dóna una proporció de protagonistes femenines molt inferior a la que hauria de donar-se en un sector en el qual abunden les actrius. La Roser es molesta amb la pregunta i sobretot amb la realitat: “El teatre no hauria d’entendre de gènere. No hauria de ser tan complicat. M’agradaria que no fos així, que no em fessin la pregunta, perquè és cert que hauria d’haver mes dones a nivell teatral.” Però el cas és que encara sobta trobar a escena únicament dones protagonistes i pot semblar que amb una obra que parla de quatre dones s’interpel·li al públic femení. “Com si no pogués ser una obra per a homes! No vull etiquetar-ho com a teatre per a dones. És teatre per a un públic adult. Homes i dones. Què importa si les protagonistes són femenines? Jo vaig a veure obres en què els protagonistes són masculins i ningú em diu que és teatre per a homes.”
Aquestes cinc dones no havien treballat mai juntes abans de començar amb la trilogia. “La Roser ens va triar”, explica la Clara Olmo. “I de sobre vam veure que podíem treballar molt bé totes juntes, que estàvem molt a gust. Tot va quallar. Llavors, després de fer Comiat, ens vam plantejar què fèiem amb això, si s’acabava amb aquesta trilogia o volíem que fos alguna cosa més. La Roser no acabava de decidir-se i vam fer un cop d’estat. Vam fer un pas endavant i vam decidir que Cametes Teatre èrem les 5”. La Roser ho confirma. I l’Aitana Giralt afegeix: “Ens va atrapar la il·lusió, ens va sorprendre viure-ho d’aquesta manera la primera vegada que treballàvem totes juntes, ens feia felices”. De fet, el repte per al futur és arribar d’aquí a uns anys “amb la mateixa il·lusió amb què estem fent aquesta trilogia” diu l’Ares Piqué. “Amb més recursos, però la mateixa il·lusió” conclouen rient totes. El primer pas és explotar més aquesta trilogia. Volen arribar a fer en algun moment el “pack” de les tres obres en una mateixa sessió, però encara volen donar-li protagonisme a Mireta Tancada. A més, insisteixen que tot i que no s’hagin vist les altres dos, les tres obres són independents i complementàries.
“Hi haurà més projectes perquè tenim moltes inquietuds a nivell teatral i si em poden continuar aguantant, provarem més coses” amenaça la Roser fent broma sobre la seva direcció.
Assegura que pateix molt per com sortirà tot, però que gaudeix de la creació dels espectacles que després arrodoneixen les quatre actrius. “Jo sóc pallassa, vinc del món del clown i em costaria molt posar-me en un escenari a interpretar papers dramàtics”, confessa la Roser.
Sigui com sigui, de moment el primer repte l’han aconseguit “tancant la mireta” i la trilogia. Cametes Teatre va triar el seu nom per com s’anomenen les teles que hi ha als costats dels escenaris. Un nom en femení que forma part de les entranyes del teatre, de la part que queda amagada. Segur que aquestes cinc dones encara tenen molt a dir des de la part més íntima del que tant s’estimen: el teatre.
