Campanya per visibilitzar el dia a dia amb esclerosi múltiple

M. CABELLO
Publicat: 
18-12-2018
Actualitzat: 18-12-2018 10:43
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Campanya per visibilitzar el dia a dia amb esclerosi múltiple
  • Campanya per visibilitzar el dia a dia amb esclerosi múltiple

Pujar unes escales, lligar-se els cordons o encendre el llum són tasques quotidianes que es poden convertir en un autèntic repte per als malalts d’esclerosi múltiple. Precisament, per visibilitzar els símptomes de la malaltia de les mil cares i les dificultats que provoca en el dia a dia, vuit usuàries de la Fundació Esclerosi Múltiple de Lleida s’han posat davant de les càmeres per protagonitzar De vegades per a mi no és tan fàcil, una campanya en què participa la farmacèutica Roche.

Com que els símptomes de l’esclerosi múltiple no es veuen a primera vista, sobretot la fatiga, la gent tendeix a pensar que estàs exagerant per no fer res”, explicava ahir Teresa

Impulsada per la Fundació Esclerosi Múltiple de Lleida, el vídeo està finançat per la farmacèutica Roche Achón, una de les protagonistes de la campanya i que conviu amb aquesta malaltia des de fa més d’una dècada. “Qualsevol petit gest com moure la cama o aixecar-te de la cadira ens suposa un gran esforç”, va destacar Achón, alhora que va agrair el suport diari dels més pròxims i els professionals de la fundació, que ja són part de “la meua segona família”.

Malgrat tot, admet que “quan em van diagnosticar la malaltia el primer que vaig pensar va ser que em quedaria en una cadira de rodes i, encara que et dificulta el dia a dia, no té res a veure amb una pèrdua de la mobilitat tan dràstica”.

A la província de Lleida, prop de 550 persones tenen esclerosi múltiple i una de les principals reivindicacions d’aquest col·lectiu segueix sent un canvi en els barems dels ajuts perquè les malalties neurodegeneratives tinguin la incapacitat del 33 per cent automàticament després del diagnòstic. Així ho va subratllar ahir la directora del Centre Rehabilitador Miquel Martí i Pol, Mónica Nieves, que va assegurar que “a dia d’avui és molt difícil que es reconegui aquest grau de discapacitat i suposa una lluita constant per als treballadors socials i els mateixos usuaris”.

Comparteix

També t'interessarà