On resideixes actualment?
A Dublin, Irlanda.
Quan temps fa que hi ets?
Aquest mes d’abril he fet 7 anys.
Què hi vas venir a fer? On estudies o treballes?
Per trobar feina, agafar experiència i crèixer com a persona, ho vaig deixar tot i vaig venir cap a Dublin sense treball, ja que estavem en mig d’una gran crisi i era molt dificil trobar-ne. Treballo per una empresa de màrqueting i actualment treballo per clients d’Espanya, UK, Irlanda USA i Canadà.
Per què no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?
Perquè aquí portavam dues setmanes de retrard amb Espanya i jo havia de seguir treballant, encara que tambè he de dir que a Dublin la covid-19 no ha estat tant exagerada com a Espanya o Itàlia.
Quin és el nombre d’infectats al teu país?
A dia d’avui, tenim més de 20.000 infectats. Poden semblar pocs, però Irlanda solament té 5 milions d’habitants.
Ha estat decretat l’estat d’alarma?
Sí, aquesta setmana farà 1 mes que es va decretar.
Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?
Que podem sortir a fer exercici o caminar una vegada al dia, a un máxim de 2km de casa. Podem anar a fer la compra amb normalitat, sempre i quan respectem les cues i distàncies.
Consideres que les mesures adoptades al vostre país són més estrictes o més lleus respecte les que s’han aplicat a Espanya?
Més lleus, ja que exponencialment tenim menys contagis.
Com t’afecta la pandèmia a nivell laboral o acadèmic?
No molt, la veritat, ja que puc treballar desde casa perfectament, però han reduit sous un 30%, amés d’alguns acomiadaments.
Amb qui estàs passant el confinament?
Amb la meva xicota.
Et comuniques sovint amb la teva família o amics?
Sí, cada dia o fem alguna videoconferència o per els diversos grups de WhatsApp o Instagram.
Què és el que més et preocupa d’aquesta situació de crisi sanitària?
Penso més en Espanya, perquè, sincerament, crec que amb el Govern actual i la poca ajuda a les empreses i empresaris aquesta crisi será molt pitjor que aquí. Si parlem de salut, crec que desde la societat fins al govern hauríam d’ajudar més, ja que tenim una de les millor sanitats del món, pública, dels millors metges i sanitaris en general, i això només es pot fer tenint-los en compte. Dotar-los amb les millors eines de treball, bons salaris i plantilles més amplies, per talq ue puguin fer més torns sense haver de ‘doblar’. En economia, depèn del govern, si ajuda o no a les empreses mitjanes i petites a subsistir, perquè si aquestes no ho fan, l’economia no avançarà. En l’educació, veurem què passa, però veig més factible trobar-hi alguna solució. I en últim lloc, a nivell social, depèn totalment de nosaltres. De fet, després d’algunes coses que he vist en vídeos o fotografies, me’n adono que hi ha gent que no es pren les coses seriosament o simplement no pens en els altres…
Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?
Sincerament, mentre puguem tenir treball, encara que retallin un 30% en el meu cas, estaré content. Tampoc puc fer-hi molt, l’únic que puc fer és seguir treballant desde casa i seguir les normes del govern. És una llàstima, perquè estem lluny de la família, però si ells estan sans i estalvis, gràcies al seguiment de les normes imposades desde el govern, ja està bé. Al cap i a la fi, tot iaxò és una prova per a tots que, malauradament, uns compleixen i els atres no, i que al final pagarem justos per pecadors.
Tornaràs a casa teva quan s’acabi el confinament a visitar la gent que estimes?
Sí, vull tornar, però veurem quan obren fronteres i ens deixen volar. Ho veig bastant improbable en els pròxims 2 o 3 mesos.
