Carme Campoy: "No som eterns. La nostra societat sembla que s'oblida que som vulnerables"

• Com estàs passant el confinament?

La primera setmana, estava a Tenerife amb el meu fill. Allà estàvem tancats, però estàvem junts. Després vaig poder tornar i estic sola a casa. Estic al mig de la muntanya amb sol, amb verd, amb primavera... però no tinc als meus.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Jo tinc feina online. Estic aprofitant molt per aprendre més coses perquè s'estan oferint molts cursos online. Estic aprofitant per estar sola, que quan ets molt sociable no sempre és fàcil. Penso que és un bon aprenentatge. En el meu cas, m'ajuda no mirar la tele ni les notícies. Parlo cada dia amb la gent que estimo per saber com estan, però seguir les notícies per la televisió m'ha suposat entrar en el terror. Si un és prudent i segueix les normes de protecció que cal seguir, no cal entrara en pànic. Hi ha un percentatge de terror que és gratis i un altre que no. No cal.

• Què et preocupa més?

Em preocupa la salut de tothom i de les persones estimades.

• Què n'estàs aprenent?

Que no som eterns. La nostra societat sembla que s'oblida que som vulnerables. Ja ho sabia, però queda més pal·lès les coses que són veritablement importants.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Sense pensar-m'ho ni cinc segons, fer un petó i abraçar als meus pares i al meu fill. I després, a tota la resta... en cua.