Carnaval 2020: Origen, història, gastronomia i tradicions
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu (Paeria Lleida)
El carnaval o carnestoltes és una celebració pagana que precedeix el cicle de la quaresma. Per tant, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. La celebració s'inicia el dia de Dijous Gras, oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març, i finalitza el Dimecres de Cendra, dia en què comença la quaresma, que variarà entre els dies 4 de febrer i 10 de març.
D'aquesta manera el Carnaval, encara que l'església cristina no l'admet com una celebració de to religiós, està associat amb els països de tradició catòlica. Els quaranta dies que dura la Quaresma antigament representaven un temps d'abstinència i de penitència alimentària i sexual, per aquest motiu se celebrava uns dies abans el Carnaval, un temps de disbauxa i llibertat, on es trencava amb la severa formalitat litúrgica i la repressió dels instints de la quaresma.
El Carnaval és una de les festes paganes que més persones celebren i gaudeixen en tot el planeta. Són dies de ball, disfresses i diversió. El fet de disfressar-se, és un acte que es remunta les festes del poble Sumeri (Sumèria) – la primera i més antiga civilització amb escriptura del món – i al poble Egipte, fa més de cinc mil anys, amb celebracions molt semblants en l'època de l'Imperi Romà, des d'on es va expandir per tota Europa. Així va ser duta aquesta celebració a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV. D'aquesta manera, el Carnaval tal com el coneixem avui dia, és la continuació de les festivitats romanes que se celebraven en honor al Déu Saturn, les anomenades festes Saturnals.
En el nostre país és una celebració festiva documentada des de l'Edat Mitjana i amb una gran personalitat pròpia a partir del Renaixement, que ha quedat recollida en la literatura espanyola. En arrel a l'expansió del cristianisme, aquesta festa va adquirir el nom de Carnaval – que significa "carnem levare", en català "treure la carn" – tenint com a motiu principal el fet de preparar-se per a les abstinències en temps de quaresma.
HISTÒRIA
Des dels seus orígens el Carnaval combina elements com disfresses, música en directe, desfiles i festes al carrer. Encara que existeixen algunes diferències en la manera de celebrar-lo en els diferents territoris, totes les celebracions tenen una característica en comú, Carnaval representa un període de permissivitat i cert descontrol. En els seus inicis, amb cert pudor dels participants, que preservaven el seu anonimat a través de l'ús de màscares i disfresses.
El Carnaval acostumava a tenir una duració de tres dies i en ells se celebrava grans banquets de carn i aliments rics en grassa, amb intenció d'agafar forces abans del dejú dels quaranta dies de quaresma. Però també com ja hem dit, la quaresma també significava dir adéu a la carn com a cos, a les pràctiques sexuals. Hi ha diversos estudis francesos que demostren que durant la temporada de carnaval es produïen més concepcions que en qualsevol altra època de l'any.
Un dels carnavals més antics del món és el d'Alemanya. Les autoritats locals afirmen que es celebra des de fa dos mil anys aproximadament, encara que la primera rua organitzada tal com entenem aquesta festa avui dia, no va tenir lloc fins a l'any 1823.
PERSONATGES
Existeixen uns personatges característics de la festa carnavalesca, que han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, és un personatge fictici creat per presidir tots els actes i les activitats que és durant el carnaval. Té un aspecte gruixut, és dragador i bevedor, fins i tot una mica esbojarrat. El principal objectiu d'aquest personatge és representar la transgressió i l'ambient que caracteritza les festes de carnaval. Gairebé sempre va disfressat amb vestits estrambòtics i la seva actitud és descarada i arrauxada.
Per altra banda, la seva enemiga, la Vella Quaresma, una vella de set cames, les quals representen el temps quaresmal, des de dimecres de Cendra fins a la Setmana Santa. Aquest personatge representa una vella d'aire desagradable i malhumorada, normalment a la mà porta bacallà i una cistella amb verdures.
Aquests dos personatges, que són l'antítesi de l'amistat, acaben sent cremats, ja que es creu que el foc destrueix – simbòlicament – aquest període. A més, existeixen representacions antigues de la Vella Quaresma, fetes amb tècniques de xilografia. Igualment, n'hi havien d'altres més senzilles, fetes amb paper de diari. Llocs com les peixateries feien un calendari similar amb un bacallà sec i al costat hi penjaven set bacallans petits, per tal de fer aquesta representació del començament de la quaresma.
Per últim, la Sardina, representa un altre dels personatges que conformen aquesta celebració. La Sardina apareix com a símbol del tancament o fi del carnaval, l'enterrament de la sardina resulta ser un ritual una mica complex d'entendre, ja que la seva referència és, en determinat sentit, abstracte. Generalment es construeix una Sardina, tot i que a vegades aquesta pot ser real, i es vesteix d'una manera cridanera. Aquesta es fixa en una canya que després d'un berenar col·lectiu, s'enterra. Aquest enterrament és liderat per algú disfressat de sacerdot, qui és acompanyat per les ploraneres, dones disfressades que es dediquen a plorar durant l'enterrament, com era habitual en l'antiguitat.
Tota aquesta posada en escena i l'entrada d'aquests personatges fan que els carnavals, a banda de tindre molta tradició, es gaudeixin entre felicitat i rialles.
GASTRONOMIA
La gastronomia dels Països Catalans sempre ha estat molt marcada per les estacions i les festes. La sardina i l'arengada són menges molt lligades a la celebració carnavalesca, típiques del Dimecres de Cendra amb la celebració de l'enterrament de la Sardina. Aquest dia és fan nombrosos àpats populars als barris i en els espais emblemàtics de les ciutats, i es convida tothom a menjar sardines o arengades.
El carnaval també s'associa amb el menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous – que antigament eren les proteïnes més a l'abast – el ranxo, les orelletes i els bunyols.
La coca de llardons, és una coca dolça que es fa a base d'ous, sucre, farina, llardons i pinyons, i se solia acompanyar de crema catalana. Per altra banda, els bunyols són una massa de pasta, feta d'aigua, rent i farina de forment, fregida en oli. La forma del bunyol és, generalment, rodona amb un forat al mig o un clot fondo que no li arriba a travessar, encara que qualsevol forma relativament semblant també es pot considerar un bunyol. N'hi ha de dolços i de salats. És solien menjar el dimecres i el divendres, que eren els dies que es venien, però actualment en podem trobar sempre a les nostres pastisseries.
Pel que fa a les orelletes, són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Tot i menjar-se'n per Carnaval, també s'associen a la pasqua, a la quaresma i a les festes majors d'alguns pobles.
El dijous de carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d'ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d'ou.
El dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma, en molts territoris es prepara el Ranxo o Escudella de pagès, en una gran jornada popular. Els ingredients tradicionals que conformen aquest àpat són: carn de porc, de vedella i xai, i també cols, trumfos, cigrons, fesols, fideus, arròs, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernil.
Avui dia, el bacallà salat en època de Carnaval és un dels plats estrella. Antigament era un plat barat i auster que s'associava amb la duresa de la Quaresma, però avui dia és una menja molt apreciat en la gastronomia catalana.
EL CARNAVAL EN L'ACTUALITAT
Avui dia, el Carnaval continua sent una festa pagana, que tot i que manté el seu caràcter original de disbauxa, disfresses i rues en els diferents territoris de Lleida i voltants, no es veu tan relacionat amb l'alliberament de la carn, ja que les severes restriccions de la Quaresma són una tradició catòlica que s'ha anat perdent entre les noves generacions.
Els carnavals en els últims anys han adoptat un to mes d'exposició, de mostrar les disfresses i de relluir al carrer. Així i tot, en els territoris més tradicionals conserven aquest to de sàtira i burla al clergat.
A Lleida i voltants, aquesta celebració és diferència entre els diferents territoris per les seves particularitats.
A la capital de comarca es celebra la Baixada de llits, que consisteix a decorar un llit amb rodes d'una temàtica, disfressar-se d'acord amb l'elecció i preparar-se per recórrer els carrers de la ciutat el més de pressa possible per completar el recorregut abans que un altre grup.
A Berga s'hi celebra la Guerra de la Farina, on predominen dos colors. Hi ha l'equip vermell, que representa als liberals, i l'equip blau, que fan de carlins.
A Solsona és coneguda la llegenda segons la qual es va penjar un ruc al campanar amb l'objectiu que se'n mengés unes herbes. La capital del Solsonès va modificar el seu caràcter ofensiu per un nou concepte innovador i alegre. La paròdia burlesca d'aquella històrica gesta d'un grapat de ciutadans que bonament van sacrificar l'ase es va produir per primera vegada l'any 1985, i va anar acompanyada d'una forta polèmica. El realisme i la qualitat de l'acte va fer que molta gent protestés i volgués salvar el ruc de cartró de l'horrorosa mort. Cada dissabte de Carnaval es nomena mata-ruc d'honor un personatge popular del país per pronunciar un pregó de festes i presidir la penjada.
A Vilanova i la Geltrú se celebra la Merengada, el Dijous Gras. La festa va sorgir quan una pastisseria vilanovina va plantar davant de la seva botiga, una merenga gegant. La idea era que amb aquella merenga els més joves s'anessin empastifant els uns als altres. Amb els anys, diverses pastisseries es van afegir a la iniciativa i els joves gaudeixen de la "Ruta de la Merenga".
