Cultura

Catalonia Sacra s’endinsa en el Portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida

Catalonia Sacra s’endinsa en el Portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida

Una setmana després de proposar una visita a la Seu Vella, Catalonia Sacra programa el dissabte, 4 de juny, una activitat a la Seu Vella de Lleida (Segrià). La historiadora Montserrat Macià conduirà una activitat centrada a conèixer el Portal dels Apòstols, un dels elements més espectaculars del conjunt arquitectònic. La visita és una de les 10 visites especials que Catalonia Sacra ha programat aquest 2022 amb motiu del seu desè aniversari, centrades en conèixer portalades i portals de diferents esglésies, per a significar que Catalonia Sacra és la porta a conèixer el patrimoni d’arrel religiosa. Des de finals del segle XIV i fins a la conversió de la catedral en caserna militar (1707), el Portal dels Apòstols ha estat la principal via d’accés a la Seu i és, malgrat les destrosses que la història li ha provocat, una de les millors produccions gòtiques de Catalunya. L’activitat començarà a les 11 h. La inscripció, amb un preu de 6 euros, s’ha de fer via web (https://www.cataloniasacra.cat/agenda/detall/info/613).

En el disseny i construcció del Portal dels Apòstols hi va participar activament, i des de mitjans del segle XIV, el mestre Jaume Cascalls i Bartomeu de Rubió i, en l’execució del seu embelliment, hi va deixar empremta la millor nòmina de mestres d’obra i d’escultors fins a mitjans segle XV (Carlí Gautier, el mestre Rotllí, Jordi Safont, Bertran de la Borda, etc.). El Capítol Catedral no hi va estalviar cap esforç econòmic, ans el contrari, i va aconseguir un portal monumental que seguia la morfologia dels grans portals gòtics francesos, amb magnífiques figures dels dotze apòstols i una bellíssima imatge de la Mare de Déu, la Mare de Déu del Blau, que des del trencallum de la Porta, rebia i acollia el feligrès que ascendia per les “Grades Majors” des de la ciutat i accedia al claustre i a les naus del temple.

La conversió de la catedral en caserna militar i la militarització del turó arran la Guerra de Successió va comportar la pèrdua d’un patrimoni exquisit i singular del qual avui sols en queda estructures mutilades que ens permeten guardar memòria i, alhora, reimaginar l’esplèndida façana gòtica de què s’havia dotat la Catedral de Lleida.
 

L’AGENDA DE CATALONIA SACRA CELEBRA ELS 10 ANYS AMB UNA PROGRAMACIÓ ESPECIAL

Catalonia Sacra ofereix entre març i novembre una quarantena d’activitats (visites guiades, conferències, actes de patrimoni immaterial…) per a donar a conèixer el patrimoni cultural d’arrel religiosa en tota la seva diversitat. En total es desenvoluparan 35 propostes, en 22 comarques diferents de l’àmbit territorial dels deu bisbats amb seu a Catalunya. Les activitats proposades en l’agenda 2022 són molt diverses i permeten descobrir des de conjunts monumentals; edificis auxiliars o serveis adjacents o la descoberta de béns mobles tan interessants com els vitralls, retaules i campanes.

Aquest any a la programació s’hi sumen quatre sessions de formació. Són jornades matinals de divendres o dissabte, més extenses que una visita guiada, formades per dues sessions, i pensades per aquelles persones que volen aprofundir en determinades temàtiques relacionades amb el patrimoni cultural.

La programació completa i les inscripcions per a les activitats es poden fer a www.catalonisacra.cat/agenda.

Catalonia Sacra és una iniciativa conjunta dels 10 bisbats amb seu a Catalunya creat amb la voluntat de promocionar i difondre la riquesa i diversitat del patrimoni de l’Esglési

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Detingut un menor d’edat per crear i administrar grups de BLOCUS a Lleida

Successos

65 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment les seves tres nebodes menors a Lleida

Tribunals

El CF Pardinyes dona el tret de sortida al seu 75è aniversari amb una gran festa a la Llotja

Futbol

Tàrrega reivindica el 25N amb la campanya ‘Calladeta estàs més guapa’

Societat

La Paeria licita l’ampliació de Víctor Torres, una obra de 5,6 milions

Urbanisme i habitatge

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.