La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Aquest és el poema del Marc Granell que la Institució de les Lletres Catalanes ha triat enguany per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. I nosaltres no ens podem estar de contribuir a la poesia que és la vida recitant com a mínim alguns versos. Per fer-ho, hem demanat a gent diversa, sobretot gent que és protagonista d’una forma o d’una altra del nostre portal, que ens llegís els versos del Marc Granell. I aquest és el resultat.
La comissària escènica Margarida Troguet, els doctors Francesc Abella i Lluís Rosselló, el pedagog Daniel Gabarró, l’artista Lily Brik, els músics Pedro Pardo i David Esterri, el fotògraf Edgar Do Santos, l’Esther Nadal, els periodistes David Marín i Francesc Latorre, la Natàlia Méndez, l’actor i còmic Ferran Aixalà, el cuiner Joel Castanyé, el Tonet Ramírez, el poeta Eduard Batlle, l’humorista gràfic Jordi Balasch, el director del Museu de Lleida Josep Giralt, l’escriptora Montse Sanjuan, la il·lustradora Sònia Alins i l’indefinible Postu. Ells i elles han posat algun vers a aquest poema a vàries veus. I els agraïm que ens hagin permès fer en format «videopoema» una rima en col·lectiu. Que potser no és el poema millor recitat del món perquè cadascú viu els poemes al seu propi ritme, però és una forma de celebrar que la poesia està en cadascú, que rima al ritme dels cors que bateguen en vers.
