Celebren una taula rodona sobre "Dones i ruralitat" en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit

“Hi ha gent que encara dubta de les capacitats que tenim les dones pageses per gestionar una explotació agrària o conduir un tractor”, ha afirmat Laia Angrill, una jove ramadera de vaques de llet a l’Alt Urgell, en el decurs de la presentació de la taula rodona "Dones i ruralitat", celebrada ahir a la tarda en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit. L’encasellament i la poca visibilitat social, la necessitat d’una formació adequada, la poca representació en els òrgans de decisió són algunes de les problemàtiques amb que topa la dona pagesa.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec de Carles Gibert, diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, i de Mario Urrea, president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, entitat organitzadora de la taula rodona. Precisament, un dels objectius bàsics de l’associació és revertir la despoblació en l’àmbit rural, fita en la qual la integració laboral en condicions d’igualtat de la dona juga un paper molt important.

Amb només 22 anys, Laia Angrill és membre de la Comissió Sectorial Lletera i Sectorial de Joves d’UP. Creu que encara cal treballar molt per “canviar la perspectiva de gènere per caminar cap a la igualtat sensibilitzar la gent sobre sobre el valor social que té el nostre ofici”. Laia, que va iniciar-se en el negoci familiar de molt jove, creu que és fonamental fixar la població femenina al camp per assegurar el relleu generacional i que una de les claus rau en el treball fet a casa, més que no pas per les Administracions: “cal educar les nenes que neixen a pagès, ja de petites, per tal que coneguin bé i valorin aquest ofici”. També incideix en la importància de “visibilitzar la feina de les dones que porten anys treballant a pagès, per tal que les nenes que pugen tinguin referents”. Afegeix que cal un canvi de mentalitat de la societat respecte a la pagesia, que d’una banda es considera “un ofici brut” i de l’altra encara és un sector molt masculinitzat.

Esmeralda Roureda lamenta la poca representació femenina en els òrgans de decisió

Esmeralda Roureda, presidenta de JARC Lleida i “primera dona vocal de la història del Canal d’Aragó i Catalunya”, explica que com a pagesa es veu afectada per les problemàtiques que afecten al món agrari i que han incrementat els costos de producció (crisi sanitària, guerra d’Ucraïna), d’una banda, i pel fet de ser dona, per l’altra. “Som poques, treballem 10 o 12 hores cada dia, i moltes no estem donades d’alta a la Seguretat Social”, afirma. “Des de JARC treballem perquè les dones s’assegurin, però no avancem molt en aquest tema”.

Esmeralda lamenta també la poca representació femenina en els òrgans de decisió de cooperatives, comunitats de regants i organitzacions agràries del món rural, amb només un 9%. Creu que les dones han de jugar un paper clau en aquest àmbit i han de poder accedir a la formació que necessiten per treballar en el sector, “que precisament està molt mancat de mà d’obra”. Alhora, pensa que les dones han d’empoderar-se i creure en les seves capacitats. Esmeralda és un cas atípic, ja que fa 13 anys treballava en el sector sanitari i “tenia una vida bastant acomodada”, i per un tema de relleu generacional va decidir incorporar-se al món agrari i assumir una explotació ramadera i agrícola a Almenar.

Dolors Català pensa que aviat serà normal que hi hagi dones a les juntes de les entitats

La presidenta de presidenta de l'Associació de Dones del Món Rural a Catalunya, Dolors Català, treballa en l’explotació agrícola familiar produint oli i, amb el residu del mateix, elaborant sabó. Defensa l’associacionisme de les dones, i explica que el fet de ser dona no és cap problema en la feina del dia a dia, però que en canvi les entitats del sector agrari tenen una escassa representació femenina. Confia en que amb les noves generacions vagi canviant els rols home-dona amb un equilibri entre les taques de casa i del camp i creu en canvi que “en el món rural les dones estan més formades que els homes,” i que poc a poc s’anirà veient com una cosa normal que hi hagi dones a les juntes de les entitats.  

Núria Fontanet remarca que cada cop hi ha més dones titulars d’explotacions agràries

Finalment, Núria Fontanet, coordinadora del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l'Alt Pirineu i Aran, explica que, “tot i que encara hi ha camí per recórrer”, en els darrers anys s’ha avançat bastant en la tasca per visibilitzar i posar en valor la feina de la dona pagesa, entre altres factors gràcies a la Llei de 2015 d’Igualtat de Gènere, la creació del consell Assessor de les Dones, el Pla Estratègic per a l’Alimentació o el Pla Estratègic per a la Ramaderia Extensiva.

Fontanet viu a Prullans i va treballar uns anys en una oficina comarcal a Puigcerdà, on va familiaritzar-se amb la situació precària de moltes dones pageses i on es va gestar una associació local de dones que amb el temps s’ha estès a tot Catalunya. Té clar el paper clau de la dona en el món agrari i explica que recentment ha visitat l’Escola de Pastors de Catalunya i diversos cursos de formació en els quals les dones són majoritàries. Afirma igualment que “alguns dels projectes de l’Alt Pirineu i l’Aran més engrescadors i més emprenedors els estan liderant noies”. 

Parlant d’estadístiques, Fontanet ha explicat que, a nivell de Catalunya, un 60% dels titulars de les explotacions agràries són homes, un 27% dones i un 13% persones jurídiques (societats, cooperatives, etc.). D’altra banda, a nivell de l’Alt Pirineu i Aran, entre 2016 i 2022 un 66% de les sol·licituds d’instal·lacions de joves són d’homes i un 34% són de dones, “cosa que contrasta amb les dades del 1997, any en que les sol·licituds de dones no passaven probablement d’un 5%”.  

L’Associació de Micropobles de Catalunya és una entitat sense afany de lucre, que vol donar una veu conjunta als pobles de Catalunya que tenen menys de 500 habitants, així com millorar la capacitat de gestió dels ajuntaments i la qualitat de vida dels seus habitants.

L’acte ha estat organitzat per l’Associació de Micropobles de Catalunya amb el suport de la Diputació de Lleida i la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Tarragona i Àrea Metropolitana de Barcelona.