L’obediència en els nens és un valor molt important. Si no respecten les indicacions dels seus majors, no sols poden ficar-se en problemes, sinó que a més es pot propiciar un ambient de freqüents marraneries i enrabiades, que genera mals moments tant per als petits com per als pares. Per aquest motiu, expliquem cinc activitats per a educar al nen en l’obediència jugant, des de contes i jocs populars fins a l’ús d’una taula de punts i un moment del dia perquè majors i petits facin les tasques menys agradables.
destaquem
L’obediència dels nens als seus pares
L’objectiu que els nens es portin bé no sempre és fàcil d’aconseguir. Una de les majors metes dels seus pares consisteix en el fet que siguin obedients davant les seves indicacions i que facin les seves tasques diàries i altres responsabilitats. Si el moment en què han de guardar les seves joguines o anar a banyar-se o a dormir genera enrabiades i empipaments de manera quotidiana, la situació es torna estressant tant per als petits com per als adults.
Existeix, de fet, l’anomenat trastorn negativista desafiador (TND), un problema emparentat amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Segons la web especialitzada TDAH i Tu, el TND afecta entre el 3% i el 8% dels nens i a entre el 30% i 50% dels menors amb TDAH. Tots dos trastorns són més comuns en els nens que en les nenes.
Més enllà d’aquests problemes específics, és important inculcar en els petits la importància de l’obediència davant les indicacions dels seus majors. Un bon mètode per a fer-ho és a través del joc i les activitats lúdiques, ja que d’aquesta manera els menors incorporen aquests valors gairebé sense adonar-se, mentre fan alguna cosa que els agrada i es diverteixen. Així, el missatge calarà en ells més profund que si el reben només com un discurs per part d’un adult.
A continuació s’enumeren cinc jocs i activitats recomanades per a inspirar l’obediència en els nens:
-
Un conte sobre la importància de l’obediència
Als petits els encanta que els adults els contin històries. I com molts contes inclouen una moralitat o un missatge, es poden aprofitar per a impartir un ensenyament, que els petits tal vegada accepten amb més facilitat que els consells directes dels seus pares.
Hi ha infinitat de contes sobre l’obediència en llocs com a Contes infantils curts, Contes per a dormir o Contes curts.
Els contes es poden narrar en diferents moments del dia: abans de dormir, després del menjar o el berenar, en un espai dedicat als jocs, etc. Per a reforçar el missatge del conte, és possible afegir una activitat addicional, com demanar al petit que dibuixi i acoloreixi els personatges de la història, la casa en la qual viuen, etc.
-
Joc del semàfor
Aquest és un joc popular i molt divertit, especialment per a quan hi ha diversos nens en un espai a l’aire lliure o més o menys ampli.
La seva dinàmica és senzilla. Un adult es col·loca en un extrem del lloc i tots els menors, un al costat de l’altre, en l’extrem contrari. L’adult oficiarà de «semàfor». Quan digui «llum verda», els nens podran avançar, però quan pronunciï «llum vermella» hauran de detenir-se. Els que continuïn avançant després de l’ordre de parar quedaran desqualificats. Gana el jugador que primer arribi a la línia de meta… o l’únic que no quedi eliminat abans d’hora.
Existeixen moltes versions d’aquest joc. El semàfor pot donar les seves indicacions d’una altra manera (com pujar i baixar cartells vermells i verds), donar l’esquena als petits quan està «en verd» i mirar-los de nou en posar-se en vermell, etc. Aquesta última manera es veu en una famosa escena de la pel·lícula ‘L’orfenat’, de 2007, protagonitzada per l’actriu Belén Rueda.
-
Joc de la cadira
Igual que l’anterior, aquest joc és molt popular i premia als nens que amb major rapidesa obeeixen una indicació.
Es forma una espècie de rotlle de cadires, una menys que el total de menors participants en el joc. Després es fa sonar música i els petits han de començar a donar voltes al voltant de les cadires. En el moment en què la música per a, han de córrer per a situar-se en els seients. Com hi ha una cadira de menys, un dels nens no es podrà asseure: quedarà desqualificat. Per a la següent ronda es lleva una altra cadira, de tal manera que sempre hi hagi una de menys, fins que un últim petit resulti guanyador.
-
Cadascú a la seva tasca
Aquest joc és molt simple. La persona adulta triarà un moment del dia i li explicarà al nen que serà, per a tots dos, l’estona de les activitats que no els agraden. La mare o el pare exercirà alguna labor domèstica que no li resulti agradable (escombrar, rentar els plats, planxar, etc.) i ensenyarà amb l’exemple al menor que les tasques menys divertides també cal fer-les. Així, al mateix temps, el petit haurà de fer els deures de l’escola, ordenar la seva habitació, banyar-se o el que li correspongui.
-
Una taula de punts
L’ús d’una taula de punts ajuda a portar un registre de la conducta del nen i així valorar en quina mesura obeeix als seus pares, i fins i tot si mereix o no algun tipus de premi o recompensa pel seu comportament. La taula es col·locarà en un lloc visible, perquè el petit la recordi i la pugui consultar sempre que ho desitgi. El més apropiat serà que la taula tingui un caràcter més aviat lúdic i que els resultats es representin amb cares somrients o tristes (com emoticones), perquè el menor l’entengui sense problemes i la vegi com una cosa pròxima i familiar.
