Què és un esquinç?
Els esquinços són lesions dels lligaments que uneixen els ossos entre si. Es produeixen quan l’articulació del turmell gira massa en una direcció determinada, donant lloc al fet que els lligaments s’estirin massa o s’estripin.
Quan els lligaments sofreixen una distensió o estirament conservant la seva estructura, es tracta d’esquinços de grau I. Si sofreixen esquinçaments parcials són de grau II i si són complets (trencament), de grau III.
Són característics de nens majors i adolescents, ja que en edats pròximes a la pubertat es produeix un augment de l’elasticitat i un increment de les pràctiques esportives i activitats de risc.
En nens més petits els esquinços són menys freqüents pel fet que els lligaments són més forts que les línies de creixement dels ossos per on s’afavoreixen les fractures (epifisiòlisis).
El factor de risc que més afavoreix sofrir un esquinç de turmell és haver tingut un prèviament.
Quins són els símptomes?
Els esquinços poden causar dolor, inflamació, inestabilitat de l’articulació i fer que sigui difícil fer que sigui difícil suportar el pes del cos amb el turmell lesionat.
Pot aparèixer sobre aquesta zona un petit «ou» sense major conseqüència ni relació amb la gravetat del procés. A vegades s’aprecia un hematoma.
La mobilitat del turmell no s’afecta, però a vegades els pacients tenen dificultat per a moure el peu en unes certes direccions per la inflamació.
Com es tracta?
- Aplicar fred local sobre la zona per a tractar la inflamació de manera intermitent durant almenys 6 hores després de la lesió.
- Compressió lleu amb embenatge o turmellera elàstica, que ajuda a reduir la inflamació i sosté el turmell.
- Elevació de la cama afectada per sobre del nivell del cor per a afavorir el retorn venós mentre estigui en repòs.
- No està contraindicada la mobilització passiva precoç de l’articulació en els casos lleus (grau I), ajudant amb una crossa en les 48 primeres hores quan el dolor ho permeti. Només s’immobilitzen els de grau II i III, generalment durant unes tres setmanes.
- A més de l’anterior es pot prendre algun medicament com a paracetamol o ibuprofèn per a alleujar el dolor.
Quan consultar al metge?
- Deformitat aparent de l’articulació.
- Dolor en les vores òssies palpables.
- El turmell està inestable (per exemple, cedeix quan puja graons).
- No pot secundar pes sobre la cama del turmell lesionat.
- Presència d’un hematoma important immediat, que pot orientar cap als graus més avançats de la lesió per esquinçament dels lligaments.
Quines conseqüències té?
La majoria dels esquinços lleus (grau I-II), es curen en una o dues setmanes. Els més greus poden precisar entre tres i sis setmanes.
No obstant això, les molèsties poden durar més temps donada la importància dels lligaments en el reconeixement inconscient de la posició.
A vegades queda una certa inflor residual que es va reabsorbint amb el temps, i quan es produeixen esquinços de repetició poden donar lloc a un turmell inestable.
Com es pot prevenir?
Escalfar els músculs i estirar els lligaments abans de fer exercici és la millor prevenció. Cal parar esment en terrenys desiguals i usar calçat adequat per a l’activitat.
Mantenir força, balanç muscular i flexibilitat concorde a l’exercici que es realitzarà.
Associació Espanyola de Pediatria – AEP
