El Centre d’Art La Panera de Lleida obre el darrer cicle expositiu d’aquest 2022 amb cinc propostes diferents que fan reflexionar sobre els llindars de la realitat i la virtualitat. El regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, ha afirmat que des del punt de vista del pensament són oportunitats per indagar en els mons de la tecnologia i l’art. Rutllant ha comentat que aquests instal·lacions a la Panera coincideixen en el temps amb l’INTANGIBLE. Festival d’art_tecnologia, sumant propostes i recursos ja existents a la ciutat per experimentar en aquest territori i fer de Lleida una ciutat significativa en la creació, el pensament, la tecnologia i l’ecologia.
El director de La Panera, Christian Alonso, ha explicat que amb aquestes cinc instal·lacions es tanca el programa expositiu d’enguany i ha valorat el treball de l’anterior directora, Cèlia del Diego. Als creadors i artistes d’aquest cicle també els ha agraït la interacció i la implicació amb el centre d’art. Les cinc exposicions es poden visitar fins al 5 de febrer de 2023.
Mabel Palacín – Hortizó / Frontera
A cura de Neus Miró
L’horitzó i la frontera són termes que apel·len a la representació del paisatge. Tots dos es dibuixen per delimitar l’espai físic, i tots dos pertanyen a un registre simbòlic i polític d’un llenguatge antropocèntric.
Palacín ha explicat que es tracta d’un experiment gravat en un cotxe autònom, amb làser i càmeres, i la relació que s’estableix entre el vehicle i les nou càmeres d’intel·ligència artificial. D’aquest treball, s’exposen a la Panera tres peces: un petit cinema amb una projecció; una plaça on es projecta la mateixa projecció en 360º, i una tanca on es veu la gràfica que es va seguir per fer la gravació que es veu.
Aquesta mostra ha fet ambl a col·laobració de la Fundació Sorigué.
Mario Santamaria – Gàrgola
A cura d’Alexandra Laudo
Mario Santamaría ha creat un avatar dins un metavers, el Voxels – Ethereum Virtual World, i l’ha situat a tretze mil cinc-cents milions d’anys llum de la superfície d’aquest món virtual. Aquesta distància és la mateixa que separa la Terra de l’objecte lluminós més remot conegut fins ara, l’HD1, que la comunitat científica va identificar la primavera de 2022, i que no se sap si és una galàxia primerenca o un forat negre.
L’artista ha explicat que aquesta videoinstal·lació, que té com a precedent la darrera Biennal d’Art Leandre Cristòfol, contempla dos gestos d’espais digitals i de com es relacionen amb la realitat. I proposa deixar-se caure en un espai digital, en una caiguda que pot durar més temps de l’habitual.
Igualment, «Gàrgola» ha tingut el suport de la Fundació Sorigué.
Jaume Rocamora – Teles e draps e vent de dalt
A cura de Joan Bagés
«Teles e Draps e Vent de Dalt» és un conjunt de teles, draps virtuals, sobre fulls blancs de cel·lulosa que es revelen al so del vent de dalt. Teles i draps que ballen degut al temps que flueix amunt i avall entre l’espai marcat, delimitat i creat per les línies horitzontals i diagonals.
El mateix autor ha expressat la seva il·lusió per exposar a Lleida, 57 anys després que ho fes la primera vegada. Hi porta 177 dibuixos, coordinats, que inclouen notes musicals i obre una finestra a veure com tot es genera, tot comença, en un full en blanc i un llapis.
Joan Bagés ha pres els dibuixos i ha traçat una realitat sonora, digitalitzant les peces i passant-ho a espectres sonors. El resultat ha estat l’òpera electroacústica en format de concert “IB: La banya ancestral / IB: Le cornu ancestrale”, que es podrà veure dimecres que ve a l’Auditori Municipal Enric Granados.
Sara San Gregorio – Juguetoría. A l’altura del joc
A cura d’Helena Ayuso
Juguetoría és una factoria de jocs i joguines fundada per l’autora la tardor de 2020 a Medialab Prado com un laboratori de disseny i fabricació de joguines, en què juguem per dissenyar i dissenyem per jugar.
En aquest cas, s’han portat les primeres peces que fan formar part del de la factoria perquè els visitants de l’espai miniPanera experimentin i, d’horitzontals, les facin créixer en vertical i es converteixin en tridimensionals.
Martín Vilaliti – Ampo
A cura d’Anna Roigé
Aquest és un projecte centrat en l’estudi dels conceptes de poder i resistència, que adopta una actitud crítica davant dels discursos al voltant de la representació. A partir de la relectura d’un clàssic de la novel·la gràfica argentina de mitjan anys cinquanta, El Eternauta, traça un pont entre aquella època i l’actualitat per reflexionar sobre els espais democràtics de la imatge i qüestionar-los.
Vilaliti ha explicat que el projecte té una doble formalització: una publicació que té una distribució en el context de llibreries, i una instal·lació, amb les pàgines de la publicació impresa s’expandeixen per l’espai expositiu.
A més, la setmana que ve s’han programat 3 activitats més en el marc de l’Intangible: l’òpera electroacústica en format concert, creació de Joan Bagés, que, com s’ha comentat anteriorment, tindrà lloc el dimecres 2 de novembre, a l’Auditori Municipal Enric Granados; L’activitat “una moneda mojada”, de Carlos Monleón, també dimecres, a la Panera, i el debat “Nous règims de producció d’imatges. De qui són les imatges que generem?”, amb els artistes Mabel Palacín i Mario Santamaría, i les curadores Neus Miró i Alexandra Laudo, programat per dijous, també a la Panera.
