Clam per l'occità a Salau

Com cada primer diumenge d’agost i des de fa trenta-dos anys, unes cinc-centes persones van celebrar ahir la tradicional trobada occitanocatalana al port de Salau, al Pallars Sobirà. Una trobada festiva a més de 2.000 metres d’altitud que aquest any va reivindicar més que mai la llengua occitana, després que el govern francès hagi retirat les subvencions per ensenyar-la en escoles i instituts. Feia més de vint anys que se subvencionava l’aprenentatge de l’occità a França i aquest any els joves ja no la podran estudiar. Si no es reverteix aquesta decisió, “d’aquí a uns anys l’occità morirà”, perquè quan no queda ningú que parli una llengua, aquesta es perd i “quan una llengua desapareix, ho fa també la seua història, la seua cultura i el seu record”, va lamentar Núria Comas, del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

La pujada al port de Salau l’organitza aquesta entitat i és un clàssic del primer diumenge d’agost que va guanyant participants. La falta de comunicacions fa que sigui obligat pujar a peu el cim del port des dels dos costats. Des de la part catalana el recorregut s’inicia al refugi del Fornet, a Alós d’Isil (Pallars Sobirà), i des del vessant de l’Arieja, passant pel poble de Salau, pugen els occitans. Els catalans hi poden arribar per una pista forestal, apta per a vehicles totterreny, fins a uns 45 minuts a peu abans del port. Els occitans, en canvi, tenen més de dos hores i mitja de camí a peu per la seua banda, amb un desnivell de més de mil metres. Una vegada a dalt, autoritats de la zona fan els parlaments, els participants comparteixen formatge occità i vi català i la festa acaba amb música i danses tradicionals.

Els 500 participants van poder degustar formatge occità i vi català durant la jornada

Els organitzadors rememoren d’aquesta manera les relacions d’amistat, culturals o comercials que al llarg de la història hi ha hagut entre les valls pirinenques catalanes i occitanes, i que per qüestions polítiques van quedar truncades.

Núria Comas va recordar que el port de Salau va ser un lloc determinant en les comunicacions entre els dos vessants del Pirineu fins ben entrat el segle XX i que fins i tot hi havia duana a Alós d’Isil. L’objectiu és fer l’agermanament entre Catalunya i Occitània, que històricament i culturalment han estat sempre molt unides.