El Conselh d’Aran utilitzarà el soroll com a eina per allunyar els óssos de zones habitades. Ho farà mitjançant detonacions de coets de pirotècnia i amb batudes de persones armant enrenou allà on detectin un exemplar prop d’un nucli urbà. Així ho ha comunicat l’administració aranesa a la Generalitat, després de diversos atacs a bestiar en les proximitats de Bagergue i Unha. Precisament, els alcaldes pedanis d’aquests pobles exigeixen mesures per evitar riscos per a les persones.
Fonts del Conselh van indicar que l’objectiu és que els óssos que s’atansin a zones habitades marxin per si sols i que, a llarg termini, associïn aproximar-se als pobles amb soroll i enrenou, unes condicions oposades a la tranquil·litat que busquen els plantígrads. Van apuntar que es podrà fer amb facilitat en el cas de Goiat, que porta un dispositiu de localització GPS; però que s’aplicarà amb qualsevol exemplar que s’atansi a nuclis urbans. Convé recordar que l’administració aranesa té competències sobre el seguiment de l’ós, però no la potestat de capturar i traslladar exemplars, una cosa que correspon a la Generalitat de Catalunya.
Aquestes qüestions es van abordar dijous passat en una reunió a Barcelona del síndic i membres del Conselh amb el secretari general de Territori, Ferran Falcó, i el director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles.
El Conselh, per la seua banda, va defensar la seua actuació davant d’aquest problema i va advertir que la pressió de l’ós sobre la ramaderia ja ha assolit un “punt crític”.
Bagergue i Unha exigeixen evitar riscos a persones i bestiar
Els presidents de les EMD d’Unha i Bagergue, on hi ha hagut atacs a bestiar en camps pròxims als pobles, han dirigit una carta al Conselh en la qual adverteixen sobre el risc que comporta aquesta situació. Consideren que perjudica la ramaderia i pot arribar a reduir el turisme, acusen l’administració aranesa de “passivitat” i reclamen “solucionar una situació cada vegada més perillosa”.
