Com es diagnostiquen les al·lèrgies? Mètodes i recomanacions clíniques
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu ©Pixabay
Les al·lèrgies són reaccions exagerades del sistema immunològic davant substàncies habitualment inofensives, conegudes com al·lèrgens. En la majoria de persones, aquestes substàncies no causen cap reacció. Tanmateix, en persones amb predisposició genètica, anomenades persones atòpiques, el cos reacciona de forma desmesurada, provocant una resposta inflamatòria i una sèrie de símptomes típics d'una al·lèrgia. Ens ho expliquen amb més detall els experts de HLA.
Com es diagnostiquen les al·lèrgies?
Per arribar a un diagnòstic correcte, el primer pas és realitzar una anamnesi clínica detallada. Això implica una entrevista mèdica on es recullen els símptomes, la seva durada, si són estacionals o constants, els antecedents familiars d’atòpia i factors ambientals que podrien estar relacionats amb la reacció al·lèrgica.
Un cop recollida tota la informació clínica, els especialistes poden utilitzar diferents proves diagnòstiques, adaptades al tipus d’al·lèrgia sospitada. Les més habituals són les proves cutànies, però també hi ha altres mètodes complementaris.
Proves cutànies més habituals
Les proves cutànies aprofiten la capacitat reactiva de la pell per detectar al·lèrgens. Són útils per identificar al·lèrgies a aliments, àcars, pòl·lens, fongs o medicaments. Les principals són:
-
Prick-test: És la prova més habitual. S’aplica una gota de l’al·lergen sospitós sobre la pell del braç i es fa una petita punció. Si al cap de 15-20 minuts apareix una pústula amb envermelliment i picor, el resultat és positiu.
-
Proves intradèrmiques: S’injecta una petita quantitat de l’al·lergen sota la pell. Es fa servir sobretot en casos de sospita d’al·lèrgia a medicaments o verins d’insectes. No es recomana si el prick-test ja ha donat positiu.
-
Proves epicutànies (parxes): S’usen per diagnosticar al·lèrgies de contacte, com a metalls, cosmètics o productes químics. Els parxes es col·loquen a l’esquena durant 48 hores i es revisa la reacció al cap de 96 hores.
Altres proves diagnòstiques
A més de les proves cutànies, en alguns casos poden ser útils:
-
Anàlisi de sang (IgE específica): Permet mesurar la quantitat d’anticossos IgE davant un al·lergen concret. No obstant això, una IgE elevada no sempre indica al·lèrgia, i cal interpretar el resultat juntament amb la història clínica.
-
Proves de provocació: Es fan en entorns hospitalaris i consisteixen en administrar l’al·lergen directament a l’òrgan afectat (ulls, nas, bronquis o sistema digestiu). Són especialment útils en al·lèrgies alimentàries o medicamentoses.
Quan cal anar a l’al·lergòleg?
Si experimentes símptomes com picor, urticària, esternuts freqüents, dificultat per respirar o inflamació després d’estar en contacte amb una substància concreta, és important acudir a un especialista en al·lèrgies. L’al·lergòleg determinarà quines proves són necessàries per identificar la causa dels teus símptomes i proposar un tractament adequat.
No esperis a patir les conseqüències d'una al·lèrgia no diagnosticada. Consulta amb un especialista i recupera el control sobre la teva salut.
