Una malaltia crònica és una patologia que acompanyarà el pacient durant tota la seva vida, és a dir, una malaltia que no té cura, per aquest motiu és vital tenir en compte tant la salut física com el benestar emocional.
Com ho afrontem?
En primer lloc, i en referència a la nostra salut física, és important seguir les indicacions del metge que ens està tractant. Cada patologia té unes particularitats, de manera que el millor serà fer cas al nostre metge en tot allò que ens aconselli i, molt important, hem de preguntar-li tots aquells dubtes que aquesta nova situació ens pugui generar, sense cap temor. És important tenir a les nostres mans tota la informació necessària per enfrontar-nos a aquesta nova realitat. Si no resolem els dubtes que tenim, a la llarga es convertiran en pors.
D’altra banda, cal atendre el nostre benestar psicològic. La malaltia crònica pot afectar el nostre estat d’ànim i en l’equilibri psicològic, ja sigui perquè el diagnòstic és rebut d’una manera «traumàtica», o perquè els efectes de la malaltia repercuteixen significativament en la qualitat de vida del pacient.
Per això, la psicologia jugarà un paper clau en aquest procés. Acceptar que un pateix una malaltia i que aquesta l’acompanyarà tota la vida pot ser complicat.
Moltes vegades es requereix ajuda externa professional perquè ajudi a millorar aquest aspecte més emocional de la malaltia.
Principals recomanacions:
- Deixar-se guiar per professionals. Hem d’acudir als especialistes en el benestar mental (psiquiatres i psicòlegs) si ho considerem necessari, si veiem que la malaltia està afectant la nostra salut emocional.
- Participar en grups on la malaltia crònica sigui nexe comú. S’ha demostrat que la teràpia de grup és altament efectiva respecte a ferides psicològiques profundes, de manera que és una opció bastant recomanable, fins i tot alternant amb l’ajuda psicològica professional individual.
- Prendre un paper proactiu en la cura de la nostra salut. Prendre la iniciativa en aquest aspecte pot ajudar a millorar també el nostre benestar emocional i la relació amb la malaltia.
- Deixar-se envoltar per aquell cercle més proper, tant parella com amics i familiars. La calor dels éssers estimats és una pedra fonamental en qualsevol procés psicològic, sobretot si el calat és profund.
- Mantenir una actitud positiva i una rutina el més normal possible.
Aquest tipus de pensaments i accions ajudaran a minimitzar l’impacte de la malaltia i contribuiran a suportar la patologia millor.
