Aquest setembre s’han iniciat les obres de construcció de la nova planta de gasificació de Tracjusa, coneguda com a Nova Tracjusa, a Juneda, amb els primers moviments de terres. El projecte està impulsat per Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) i el Grup Griñó i ha d’estar enllestit abans el gener del 2027. Ara, les instal·lacions funcionen amb cogeneració de gas natural i es volen transformar en un model de gasificació tèrmica a partir de la crema de 45.000 tones anuals de CSR (combustible sòlid recuperat) generat per residus urbans que arribaran de plantes de triatge de tot Catalunya.
La planta actual funciona des de l’any 2001, tot i que entre 2013 i 2018 va estar aturada per culpa d’un canvi de normativa. Actualment, Tracjusa tracta entre 80.000 i 90.000 tones de purins a l’any que s’assequen a través de calor generada per gas natural i produeixen biogàs i fertilitzants a partir del digestat. Aquest model és possible gràcies a ajudes públiques per la venda d’electricitat que s’acaben el desembre del 2026, quan deixarà de funcionar.
El procés per transformar Tracjusa en una planta que funcioni a partir de la gasificació es va iniciar el 2016 i l’any 2024 entrava dins l’accionariat el Grup Griñó, adquirint la meitat de la propietat a GAP. Aquesta cooperativa la formen 160 ramaders de les Garrigues associats, que són els que aporten les dejeccions ramaderes. El pressupost total de les actuacions ascendeix a més de 25 milions d’euros, dels quals 2,5 estan subvencionats per la Generalitat de Catalunya. Inicialment, es construirà la planta de gasificació i, en una segona fase, s’ampliarà el centre actual per poder injectar el biogàs a la xarxa mitjançant l’upgrading. Respecte a l’ocupació, es preveuen crear 15 llocs de treball qualificats.
Procés tèrmic a partir de residus de plantes de triatge de tot Catalunya
D’aquesta manera, a partir del gener del 2027 està previst que entrin a Tracjusa 45.000 tones anuals de CSR, un combustible que aporta Griñó fet a partir de les fraccions domèstique de plantes de triatge d’arreu de Catalunya. Tanmateix, el president de GAP, Eduard Cau, ha dit que “no és una planta de tractament de residus”, sinó que tan sols ha de servir per incrementar la producció actual de biogàs i fertilitzants. Cal tenir en compte que les Garrigues només va generar 7.053 tones de residus durant el 2024, segons dades de l’Agència Catalana de Residus.
El CSR es cremarà per generar el vapor que assecarà 145.000 tones anuals de matèria orgànica entre purins dels socis de GAP, que seran un 60% del total, i altres residus com gallinassa, fems de vedells i vaques o restes de la indústria agroalimentària. Cau ha explicat que aquests altres materials provindran “del nostre entorn”, ja que el seu transport és complex i no es pot fer en molts quilòmetres de distància.
El biogàs representarà un 70% dels ingressos de Tracjusa i el fertilitzant orgànic, el 30% restant. Incloure residus més enllà de les dejeccions permetrà incrementar la producció de biogàs, ja que els purins només poden generar entre 12 i 13 m3 de biogàs per tona, mentre que amb el nou sistema es preveu arribar als 65. Finalment, el biogàs es transformarà en biometà que s’injectarà amb la tecnologia de l’upgrading en el conducte de gas natural Lleida-Tarragona. Segons la Plataforma Aturem la Incineradora a Juneda, això es traduiria en beneficis de més de 20 milions d’euros anuals per les dues entitats promotores, GAP i Grup Griñó.
Pel que fa al fertilitzant, el rendiment actual permet generar 4.000 tones anuals. Amb l’augment de tones tractades també es podrà fabricar fins a 18.000 tones anuals d’adob, que a més serà registrat per GAP. El president de la cooperativa també ha assegurat que aquest fertilitzant “evita els problemes que tenen els purins frescos”, com les males olors o les emissions d’amoníac. “El sentit d’això és que és un centre on produïm fertilitzants a partir de l’aprofitament de residus orgànics i dejeccions ramaderes”, ha subratllat.
Els promotors critiquen la “demagògia” de la plataforma opositora
Eduard Cau ha definit Nova Tracjusa com una “oportunitat pel territori” i ha remarcat que, tot i les dificultats, compten amb el suport de l’entorn. Pel que fa a la plataforma opositora al projecte, ha lamentat el fet que “s’ha polititzat” i que s’ha volgut contraposar amb “molta demagògia”. Cal recordar que Aturem la Incineradora a Juneda va intentar tombar l’autorització ambiental sense èxit i que el mes de maig una dotzena d’alcaldes van presentar un recurs de reposició contra la llicència d’obres que “pensem que acabarà desestimat igualment”, ha reiterat Cau.
Els promotors també han afirmat que “l’Ajuntament de Juneda s’ho va mirar del dret i del revés” abans d’atorgar el permís, igual que amb l’autorització ambiental que “ha sigut molt exigent”. Al mateix temps, diuen que la Generalitat tindrà accés en tot moment a les dades d’emissions de la planta, que estan limitades a 10 ppm/m3 i que es regularan amb “la tecnologia adequada”. Contràriament, els opositors assenyalen que Tracjusa generarà “substàncies altament contaminants, com dioxines i furans” que acabaran dipositades al sòl i afectant a la qualitat dels productes agraris, afirmacions que van avalar mig miler de professionals sanitaris en un manifest conjunt.
Respecte a la possible implantació d’altres plantes de biogàs a les comarques de Ponent, el president de GAP ha posat en relleu que Tracjusa la impulsa “gent del territori” i que això “és una garantia que es faran bé les coses”, a diferència d’altres iniciatives promogudes per capital estranger.
