Aquest mes de juliol, la Diputació de Lleida ha iniciat les obres de consolidació urgents al castell de Sarroca de Lleida, una actuació emmarcada dins del projecte “Paisatges de Ponent”, amb un import d’adjudicació de 77.091,45 € cofinançat per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Sarroca de Lleida amb fons FEDER.
Donat que el castell de Sarroca és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i que actualment es troba en estat de degradació, l’Ajuntament de Sarroca de Lleida vol consolidar la seva estructura. L’actuació, amb una durada prevista de quatre mesos, està centrada en operacions menors de consolidació i neteja que tenen com objectiu la preservació del monument evitant una major degradació del castell.
La primera fase del Pla Director centra aquests treballs a la cara est del turó, on la roca es troba en situació de voladís i s’ha d’estintolar. Per altra banda, es realitzarà la primera neteja a la part superior del turó amb l’informe arqueològic corresponent.
Història
El castell de Sarroca és un castell en ruïnes al municipi Sarroca de Lleida (Segrià) declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El topònim Sarroca denota l’assentament damunt la roca. Després dels castells de la ciutat de Lleida, és el més important del Segrià, per la seva situació estratègica en el camí de Lleida a Tortosa, un castell documentat al 1280.
El castell es troba sobre una roca de gres. Una roca que podria semblar tallada pel costat est del castell per fer-hi un fossar; però la seva posició a la vora d’un quasi espadat no sembla que pogués fer necessària aquesta operació. Presideix una vall (la Vall Major), que destaca per la seva amplitud en arribar al poble per la banda de Lleida.
El fet que estigui dalt del turó ben bé de cara a l’arribada al poble per la vall li dona caràcter, encara que avui només en queda la torre i la resta està desfigurat. I, des de dalt, la sensació de domini que hi ha vers el poble i vers la vall és palesa. El castell s’identifica dins el tipus roquer per formar part del mateix turó que li dona l’emplaçament. En aquest sentit, en alguns punts es confon la construcció amb la roca que li fa de fonament.
L’actuació se centra en dos punts del conjunt: d’una banda, la base de la roca i, de l’altra, la neteja de la part superior del turó.
- Base de la roca: la secció erosionada és molt irregular al llarg de la base. Es proposa realitzar un estintolament de la roca prenent una base al terra el més unificada possible. Això requerirà treballs d’excavació per tal de condicionar aquesta base, que seran en més o menys profunditat segons el terreny que es trobi i el perill de descalçament a les proximitats de la torre. Sobre aquesta base es realitzarà un mur de fàbrica de carreus similars als del lloc, amb el peu de dimensions adequades per tal de repartir el pes de la roca que hi carregui.
- Neteja del turó: s’inicien amb aquesta fase els treballs de neteja i estudi arqueològic a la part superior del castell. S’acoten aquests treballs a la part superior degut a la superfície que té i el que pot aportar l’estudi de cara a conèixer aquest tercer nivell que avui ens ha arribat desaparegut. Es realitzaran dos nivells de treballs. Als llocs es concentren estructures a desenterrar es realitzarà una neteja més manual que mecànica, amb una supervisió arqueològica que ha de derivar en la redacció de l’informe corresponent.
