L’Audiència ha condemnat a 5 anys de presó el veí de Lleida J.D.M.L. per abusar sexualment de la filla del seu cosí quan la nena tenia set anys. A més, li imposa uns altres 5 anys de llibertat vigilada, una ordre d’allunyament de 6 anys i una indemnització de 10.000 euros per a la víctima.
El tribunal ha considerat provat que l’acusat, aprofitant que la nena dormia al seu domicili, “en dates indeterminades però durant un període de temps comprès entre el 2013 i el febrer del 2018, en reiterades ocasions, per satisfer el seu ànim libidinós i vulnerar la llibertat en indemnitat sexual de la menor, en el moment de posar-la a dormir o quan es trobaven sols en alguna habitació del seu domicili, li tocava la zona genital a sobre de la roba interior”. A conseqüència d’això, la petita segueix teràpia en un centre especialitzat.
L’acusat, condemnat per un delicte continuat d’abusos sexuals sobre menors, va negar els fets en el judici i va afirmar que la petita mentia induïda per la seua mare.
Sobre aquest aspecte, els magistrats afirmen a la sentència que “no va facilitar una explicació mínimament creïble o versemblant de per què la menor podia explicar aquells fets si no fossin certs”. En canvi, de la nena afirmen que el seu relat “dóna mostres de respondre a experiències personals realment viscudes i que no li era grat de recordar”.
El tribunal va poder visionar durant el vídeo l’entrevista que els psicòlegs van fer a la menor, en el qual explica com l’acusat, que anomenava “tiet”, li feia tocaments posant una mà entre els pantalons i la roba interior, li feia “abaixar amb força” el cap fins als genitals i li feia petons a la boca.
Una versió que va venir avalada pels psicòlegs de l’Equip d’Atenció a la Víctima del Delicte de Lleida (EATAV), que van afirmar que el relat de la petita “és creïble i fins i tot creiem que diu menys del que potser va passar per vergonya”. La mare de la petita va explicar que va denunciar el cas “després que una nit, a l’anar a fer-li el petó de bona nit, la meua filla em va rebutjar dient que el seu oncle li havia morrejat els llavis i li havia tocat les parts”.
La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
