Josep Maria Sánchez es va trobar, d’un dia per l’altre, sense res. “És duríssim veure’t de sobte sense ingressos i al carrer”, explica aquest lleidatà de 65 anys. Ell és una de les persones sense llar que la Fundació Arrels-Sant Ignasi ha ajudat en els últims anys a tirar endavant. “Em vaig divorciar i la relació amb la família es va trencar. Treballava com a autònom i l’empresa va haver de tancar, així que em vaig quedar sense res, absolutament sense res”, recorda aquest home. I segueix sense ingressos perquè, a pesar que acaba de complir els 65 anys, encara ha d’esperar un temps per poder cobrar una jubilació. Però, en aquest dur procés, en el qual, a més, ha hagut de passar per una malaltia i una operació de cor, no li ha faltat la companyia. “Vaig tenir la sort de trobar-me amb Arrels, perquè va ser llavors que vaig començar a estar millor. M’han fet oblidar el dur de la situació i m’han ajudat a reprendre la meua vida”, assegura Josep Maria.
De la mateixa forma que ell, Arrels ha atès en el que va d’any 649 persones que no tenen una llar digna, és a dir, que resideixen en cases okupades, en pisos sobreocupats o sense un lloc fix. D’aquestes, 44 són persones sense sostre. “Cada vegada són més i representen un percentatge més alt”, va alertar Natàlia Méndez, directora d’Arrels. I és que, actualment, les persones sense llar que arriben a l’entitat ja representen un 55% del total dels usuaris atesos (dels quals 855 persones no tenen cap ingrés), quan l’any passat suposaven el 49%. “Ens venen que la crisi s’ha acabat, però no és així. Aquest increment l’atribuïm al fet que l’entorn social d’aquestes persones, familiars o amics, ja no pot seguir ajudant-les”, assegura Méndez.
Un centenar de persones en el flashmob d’Arrels
Per visibilitzar aquest col·lectiu, Arrels va organitzar ahir, com a primer acte de la 25a edició de la campanya de les persones sense llar, una flashmob amb un centenar de persones, entre voluntaris i usuaris de l’entitat, estudiants i autoritats. L’alcalde, Àngel Ros, va assegurar que negocien amb entitats bancàries per posar en marxa la futura residència prevista per a aquestes persones.
El 13% de les persones amb feina està en risc de pobresa
El 13% dels treballadors està actualment en risc de pobresa malgrat percebre un salari, un percentatge tres punts superior al registrat abans de la crisi, segons va informar ahir TV3. I és que cada vegada són més les persones que, a pesar de tenir una feina, no poden cobrir amb el sou que cobren les necessitats més bàsiques i es veuen obligats a buscar ajuda en entitats socials. Bona part de la culpa d’això la tenen els contractes a temps parcial, en moltes ocasions, només de setmanes o, fins i tot, de dies. De fet, el 60% de les persones ocupades sense jornada completa estan així perquè només troben contractes parcials, un percentatge que s’ha duplicat en el transcurs dels últims anys.
