Penelles (Noguera) ha acollit aquest diumenge l’assemblea per debatre els motius que han portat al col·lapse dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues i buscar solucions per al futur. Experts i persones vinculades a la gestió de l’aigua han instat a implementar un model agrícola basat en la sobirania alimentària i que aposti per la producció adreçada a la població del territori, en comptes d’optar per l’exportació a altres països. Així mateix, els ponents han demanat una gestió hídrica comuna i al servei del territori que, a banda dels pagesos, involucri també als municipis. La trobada, organitzada per l’Assemblea Pagesa, ha aplegat desenes de persones al Castell del Remei, entre les quals el president del canal d’Urgell, Amadeu Ros.
L’assemblea ha comptat amb les intervencions de cinc ponents; Annelies Broekman, investigadora del grup Aigua i Canvi Global del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Antoni Palau, professor d’ecologia aquàtica i recursos hídrics de la UdL, i de tres pagesos, Gerard Batalla (Assemblea Pagesa), Jaume Perera (Manifest Gran Urgell) i Josep Maria Escribà.
Batalla, un dels organitzadors de l’assemblea, ha explicat que va decidir impulsar aquesta trobada perquè des del seu punt de vista no s’havia parlat ni fet prou autocrítica de l’ús de l’aigua al territori. Així, el representant de l’Assemblea Pagesa ha dit que el model de gestió actual «és obsolet i deficient» perquè, per exemple, els municipis «no han pintat res en un moment en què els perilla l’aigua de boca». Per això, Batalla ha defensat la implementació d’una estructura de gestió de l’aigua «comuna» entre «usuaris, pagesos, municipis i gent del territori rural». «S’ha d’acabar el fet que l’aigua estigui només en mans de pagesos o d’empreses com Agbar», ha remarcat.
En aquest sentit, la investigadora Annelies Broekman ha explicat que l’aigua s’ha vist sempre com un promotor del desenvolupament i el model seguit ha conduït a la industrialització de l’agricultura així com a la producció d’aliments destinats a l’exportació i als mercats internacionals. Davant d’això, Broekman ha considerat que «cal parlar de canviar el model agrícola» i fer una aposta clara per un model que fomenti la producció de proximitat i pugui adaptar-se a les dificultats climàtiques actuals i les que vinguin durant els pròxims anys. «Veiem que a la conca (del Segre) s’ha reduït el volum d’aigua procedent de les pluges de manera dramàtica en els darrers anys. No podem prescindir de cuidar els rius, els sòls i l’entorn de l’agricultura per assegurar un futur al país», ha expressat.
Per la seva part, Palau ha recordat que episodis de sequera són recurrents cada 7-9 anys al territori, però que caldria estudiar «les tendències acumulades» en els darrers anys quan es detecta un «canvi marcat» en el clima per així poder ajustar els usos i les necessitats d’aigua de la població i l’agricultura.
El professor de recursos hídrics de la UdL ha detallat també que els nivells d’aigua als embassaments d’Oliana i Rialb han passat dels 57 hectòmetres a finals d’abril als 99 actuals, amb la previsió que la setmana vinent puguin «arribar als 100». Tot i això, Palau ha advertit que cal pensar ja com gestionar l’aigua durant l’estiu en què la pluviometria serà clau i que pot determinar també el futur de la campanya de reg següent. «Si comencem amb un nivell d’embassaments molt baixos i tenim una pluviometria adversa, arrossegarem aquesta carència d’aigua un any hidrològic més», ha conclòs.
L’assemblea ‘On és l’aigua? El col·lapse del canal d’Urgell i del canal Segarra-Garriges. Causes i propostes’ s’ha celebrat a la Sala Lucilla Atilia del Castell del Remei amb un torn de paraula obert també a les desenes d’assistents que s’hi han aplegat, la majoria pagesos o persones vinculades a la gestió de l’aigua al territori, com per exemple el president del canal d’Urgell, Amadeu Ros.
