Penelles

Encara que d'èpoques antigues hi ha constància de poblaments ibèric, romà i visigot al terme de Penelles, la població que coneixem va néixer amb tota certesa a l'entorn d'un castell nou, construït damunt unes roques o penyes, segons la carta de donació del 6 de març de l'any 1084. El comte d'Urgell, Ermengol IV, havia encarregat la tasca de conquesta i repoblació de Penelles a Ramon Gombal i la seva muller Sicard (en realitat Ramon Gombau de Ribelles i Sicarda de Castellbò), i aquests al seu torn als habitants de Butsènit, els quals prenien l´obligació de fer els murs de la vila, mentre que el comte hi edificaria el castell. Amb l´aprovació del comte d´Urgell, el 1186, Guillem de Meià faria donació de la vila i terme de Penelles a l´Orde del Temple. Suprimit aquest pel papa Climent VI (1321), els seus béns i jurisdiccions passarien el 1317 a l´ Orde de l¨Hospital de Sant Joan de Jerusalem, més tard coneguts com a cavallers de Rodes, dins la comanda de Barbens.

Foragitat de Rodes al segle XVI, l' Ordre de l'Hospital es va instal·lar definitivament a la illa de Malta, i des de llavors aquest organisme sobirà seria conegut com Sagrat i Militar Ordre de Malta, que conservà la jurisdicció civil i criminal sobre el poble i habitants de Penelles fins a la seva abolició a mitjans del segle XIX. El cap del districte històric des del segle XII al XIX era Barbens, del qual Penelles en fou una dependència administrativa i judicial. Per tant, el senyor jurisdiccional i feudal de Penelles al llarg de la seva història fou sempre el comanador templer i després hospitaler resident al castell de Barbens (actual Ajuntament).