Daniel Gabarró: "Hem d'entendre que si hem estat capaços d'aturar l'economia per posar les persones al centre, serà una oportunitat extraordinària per seguir fent-ho"

• Com estàs passant el confinament?

He decidit deixar de demanar aquest període com a confinament i batejar-lo com a retir. Molts cops decideixo vaig a llocs per no tenir contacte amb l'exterior i centrar-me en mi amb l'objectiu d'aprofundir en l'autoconeixement, fer-me “amic meu”, aprendre a estimar-me. He decidit que aquest període en què no puc sortir, serà un període en què aprendré a cuidar-me. Perquè les persones implicades en el creixement personal no podem separar el treball de la felicitat del que ens passa cada dia. Si ara per llei no podem sortir al carrer, hem de convertir aquesta circumstància en un espai d'autoconeixement. Per tant, estic passant aquest temps amb goig, amb alegria, amb pau, amb ganes de descobrir coses que aquests dies m'estan oferint. Hi ha amistats meves que expliquen que estan patint i la veritat és que no és la meva percepció. Aprofitaré tot el que passi per aprendre a governar la meva ment, per aprendre a viure mantenint una pau interior invulnerable, per aprendre a experimentar que l'única persona que pot pensar i sentir per mi sóc jo. Aprofitaré per practicar que l'única persona que pot fer-me feliç sóc jo. Per tant, passo aquest “retir” com una oportunitat extraordinària que em dona la vida i l'estic aprofitant.

• Què et preocupa més?

El que més lamentaria és que com a persona hagués desaprofitat aquest temps per aprendre a mantenir la meva pau interior.
Com a societat, el que més em preocuparia és que a l'acabar aquest període no fossim capaços de portar a la societat una transformació que signifiqués una millora social. Se'ns obre una finestra d'oportunitat extraordinària. És possible que quan acabi aquest període hagi empreses que hagin tancat. Valdrà la pena aprofitar l'ocasió per donar capital públic a empreses que han tancat i convertir-les en cooperatives o empreses públiques. Hem d'entendre que si hem estat capaços d'aturar l'economia per posar les persones al centre, serà una oportunitat extraordinària per seguir fent-ho. Em preocuparia que desaprofitéssim aquesta oportunitat. Cal intentar-ho. Que ho aconseguim o no, no depèn només de mi o de tu. A vegades, cal que generacions ho intentin i fracassin per a que les següents generacions, aprofitant els fracassos previs que s'han convertit en hummus fèrtil, puguin fer el pas que nosaltres no hem pogut fer. Nosaltres ho haurem d'intentar. Aquesta és una oportunitat extraordinària per passar d'una societat on el centre és l'economia a una en què el centre és el benestar, la salut, els vincles, l'amor, les persones com a tal. És el primer cop que se m'acut en què els governs han posat el benestar de les persones al centre de les seves polítiques.
Si no som capaços d'aprofitar-ho, el nostre error seria aprofitable per les generacions futures, passin els anys que passin. Em limito a ocupar-me del que puc fer i deixar caure la preocupació. Quan acabi aquest temps de “retir” jo i tothom farem el que puguem i recollirem el resultat. Em penso ocupar, no preocupar-me.

També és cert que la situació actual no ens tracta a tothom igual. No és igual estar en una casa amb una terrassa o un petit jardí o en un pis interior sense llum, amb infants. O estar en una habitació compartint pis. La situació social fa que això es visqui de forma diferent. Ens cal un doble treball. Un treball interior i jo em centro aquí. Però per altra banda, també ens cal plantejar-nos com resolem el fet que la nostra societat sigui cada vegada més igualitària i més justa. Si no, de vegades busquem solucions als psicòlegs i al treball interior quan hauríem de buscar solucions al món social, polític, sindical, econòmic... al món públic.

• Què n'estàs aprenent?

Dues coses. A nivell personal, estic aprenent com viure amb una calma, amb una pau extraordinària situacions que no són habituals; a governar la meva ment; a estimar; a que la resposta que dono, el que penso i sento ho decideixo jo i això té un valor bestial. I també que les persones som capaces de fer canvis radicals quan les situacions ens empenyen a fer-ho. Des d'aquesta perspectiva estic multiplicant la meva confiança en la humanitat i en el procés històric que la humanitat viu.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

No en tinc ni idea. En aquest moment estic bé i estic tranquil. No tinc desig de fer una altra cosa. Igual continuaré fent el mateix que faig ara que és atendre la gent per internet, impartir cursos.
Lògicament, veure les amistats i abraçar-nos. Però també és cert que faig vermuts amb gent gràcies a les videoconferències. El que canviarà és que els podrem fer en viu, però jo no em sento presoner, em sento absolutament lliure.