David Marín: "No hem de deixar que ningú es quedi en el camí, haurem de ser una societat molt més solidària i justa quan sortim d'això"

• Com estàs passant el confinament?

Bé, dintre de tot. Durant onze anys vaig fer teletreball i ara no em ve tant de nou com si no hagués fet mai. Aprofito per fer coses que no tenia temps per fer, com ara traduir al castellà una novel·la que tenia pendent de fer-ho. També per deixar de fumar: porto una setmana, ja, i la mar de bé! El problema és no poder sortir a fer passejades o quedar amb els amics. Però ja hem provat l'skype i altres substituts, i anem fent.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

No m'atreveixo a recomanar res concret. Cadascú se sap lo seu. Com que soc una persona més aviat introvertida i que no necessita massa vida social, el que em recomano a mi mateix és no deixar-me endur gaire pel confinament i intentar trucar i mantenir el contacte amb els amics. Per a altres persones, potser caldrien altres consells. En general, demanaria calma a tothom, i paciència, i respecte pels altres, per les seves pors i les seves dèries. He observat amb una mica de preocupació que alguns s'estan tornant molt intolerants respecte les accions dels altres. Ser responsable i cívic no inclou convertir-se en policia de barri. Que cadascú actuï amb responsabilitat, i deixem que la resta facin el que puguin. No tothom aguanta igual de bé, i amb el temps ho anirem veient.

• Què et preocupa més?

Suposo que com a tothom, em preocupa que gent que m'estimo agafi aquesta malaltia i pugui morir o passar-ho molt malament. També agafar-ho jo, és clar! I em preocupa que els nens i els joves aguantin bé aquest període, ha de ser molt dur per ells, amb tanta energia per gastar. També em preocupa, a mig i llarg termini, els problemes econòmics que pot patir molta gent. No hem de deixar que ningú es quedi en el camí, haurem de ser una societat molt més solidària i justa quan sortim d'això.

• Què n'estàs aprenent?

A escoltar-me millor, a observar-ho tot amb més distància i paciència, a saber que amb poc passem.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Una passejada pel bosc i la muntanya, i rematar-ho després amb unes cervesetes amb els amics.