Cinc esglésies romàniques de la Val d’Aran construïdes entre els segles XI i XIII es van traçar d’acord amb l’equinocci solar mitjançant l’ús de tècniques heretades de l’antiguitat, segons un estudi elaborat pel director de l’UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, i els professors Íñigo Ugalde i Cinta Lluis Teruel. En l’estudi, titulat ‘Cosmology and Precision in the Val d’Aran’, els investigadors van analitzar l’orientació de les 24 esglésies romàniques araneses per determinar les pràctiques geomètriques que podrien haver conegut els qui van construir aquestes esglésies orientades a l’est. L’estudi conclou que en el traçat es van utilitzar sistemes instrumentals heretats de Vitruvi o Hyginus Gromaticus.
L’estudi, publicat a la revista científica ‘Nexus Network Journal’, posa de relleu que, gràcies a aquesta tècnica, els experts van comprovar l’alt grau de precisió del traçat de les esglésies de Santa Eulària d’Unha, Santa Maria d’Arties, Sant Pèir de Betlan, Sant Andrèu de Casau i Sant Miquèu de Vilamòs. Segons els investigadors, totes van ser traçades en el seu eix d’acord amb l’equinocci solar i de manera molt precisa.
⏯️ MónNatura Pirineus reobre amb diferents propostes per gaudir de l’entorn
Els investigadors han explicat que a causa de «la gran precisió del seu traçat, molt pròxima a l’aconseguida per la tècnica romana», han determinat que es degueren utilitzar «mètodes de base científica». A la vegada, afegeixen que, encara que no és possible determinar amb exactitud el mètode que van fer servir, «resulta plausible plantejar que hi hagués un coneixement teòric i pràctic de base tardoclàssica durant el replantejament d’aquestes esglésies».
El mateix grup d’investigadors ha dut a terme un segon estudi que constata les diferències existents entre les esglésies romàniques de la Val d’Aran i les de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça. Amb el títol ‘Gisemundus and the orientation of the romanesque churches in the Spanish Pyrenees’, publicat per la revista científica ‘Mediterranean Archaeology and Archaeometry’, l’estudi estableix que en el cas de la Vall de Boí «no se seguia el criteri litúrgic d’orientar les esglésies cap a l’est». A més, pel que fa a la Val d’Aran «els temples estaven coberts amb estructures de fusta que, posteriorment van ser substituïdes per voltes de canó sobre les piles originals de secció circular», fet que no va succeir en el cas de Boí, segons els experts.
