La sala del Contenciós de l’Audiència Nacional ha desestimat la demanda de nacionalitat espanyola d’una veïna de Lleida, nascuda a Nigèria i que viu a Espanya des de l’any 2000, perquè considera, igual que el ministeri de Justícia, que no ha acreditat el seu arrelament en la societat espanyola. La dona, malgrat que va acreditar coneixement de l’idioma castellà, “pràcticament no el sap escriure” i no va superar el qüestionari de coneixement sobre cultura, costums i institucions espanyoles, com estableix el Codi Civil. Així, per exemple, desconeixia el nom del rei d’Espanya i el del president de la Generalitat de Catalunya. La dona, que té trenta-set anys i és mare de quatre fills nascuts a Espanya, va presentar la sol·licitud de concessió de nacionalitat espanyola per residència el maig del 2012 al Registre Civil de Lleida.
El director General dels Registres i del Notariat, dependent del ministeri de Justícia, va denegar la sol·licitud el març de l’any passat però la dona va recórrer davant de l’Audiència Nacional, que ho va desestimar recentment. El tribunal considera a la sentència que les respostes que va oferir la demandant “denoten un escàs coneixement de la cultura i vida del nostre país”. Fonamenta aquest raonament en les respostes del qüestionari, en el qual es van formular trenta preguntes.
En aquest sentit, la dona “desconeix els noms d’alguna illa que formi part d’Espanya, pintors, escriptors, artistes, llocs i encara que coneix els colors de la bandera, el nom del president d’Espanya (…), que respon que un espanyol és major d’edat als vuitanta anys i que Espanya té frontera amb París i l’Equador i desconeix el nom del rei i del president català”.
