Desaprendre a jugar: com deixar que la imaginació flueixi a través del joc lliure

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
31-05-2018
Actualitzat: 14-06-2018 13:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Desaprendre a jugar: com deixar que la imaginació flueixi a través del joc lliure

Dos o tres pedres de diferents mides i formes. Què fa un nen o una nena amb elles? En què es transformen? Es poden apilar, es poden convertir en una mena de dolmen, poden dibuixar a la sorra, poden fer soroll si les colpeges entre elles, es poden llençar ben lluny o veure com cauen de les mans o fer com si fossin xapes o poden ser éssers màgics o un tresor amagat o... o... o... hi ha tantes opcions com infants amb imaginació hi poséssim al davant. I com que la imaginació és innata a la infància, el joc que pot sortir de tres o quatre pedres amb mides i formes diferents és infinit. Perquè és lliure. Igual que ho és amb un toll d’aigua, amb unes peces de fusta, amb unes quantes teles de colors o amb una capsa de cartró, que ben ràpid es converteix en una nau espacial, una disfressa de monstre, un passadís secret o una caseta on prendre el té amb els extraterrestres imaginaris que s’acaben de presentar per sorpresa.

Això és el joc lliure. El joc que sorgeix quan no hi ha condicionants, ni reptes per complir, ni objectius marcats, ni instruccions. És el joc que sorgeix “quan l’infant es pot deixar emportar sense tenir una persona adulta que li estigui dient que ha d’obtenir resultats, és un joc per plaer que naix de dins perquè els infants no ho poden evitar”. Així ho explica la Carolina Valle. És una de les impulsores de l’Associació per al Joc Lliure que aquesta setmana es presenta a Lleida amb l’objectiu d’impulsar un tipus de pràctica lúdica que cada cop té menys lloc a les vides infantils. “El fenòmen dels superpares i les supermares, que volem que aprenguin de tot quan abans millor fa que els infants no tinguin temps per avorrir-se, als parcs de seguida els ajudem a pujar i no deixem que experimentin, que s’hi trobin amb els problemes i que els resolguin”, diu la Carolina. “El joc lliure requereix temps i paciència, fa falta fomentar moments de distensió en què les persones adultes hi siguin però no necessàriament a sobre. No els deixem aquests moments, tot ha de tenir un resultat, tot ha de servir per a que aprenguin alguna cosa concreta. Està bé donar contingut al joc, però hem pecat d’excès”.

Per això precisament han impulsat l’associació. Ara mateix, hi ha una vintena de membres que són fabricants de materials per al joc lliure i també botigues que ofereixen aquest tipus de productes. Però volen créixer i agrupar també professionals de l’educació, famílies, escoles... I també volen apel·lar a les administracions: “Volem ampliar el ventall de possibilitats de jocs que es proposen al carrer per exemple en una festa major”, explica el president de la nova associació, Josep Maria Figueras. “Els parcs infantils permeten molt joc lliure, però a l’hora de programar activitats, molts cops els ajuntaments es limiten a col·locar un inflable i hi ha moltíssimes més possibilitats” insisteix.

Així, més que joguines, els fabricants que han impulsat l’associació juntament amb comercialitzadors el que fan són materials que poden ajudar o iniciar el joc. “Moltes joguines porten un munt d’estímuls incorporats, com si els infants no portessin de sèrie la imaginació”, explica el Josep Maria. Les peces de Lego, per exemple, són una base per al joc lliure, però cada cop més van amb les instruccions concretes de cada nau espacial o de cada edifici. Des de la nova entitat, insisteixen que hi ha lloc per a tot tipus de joc, però que cal recuperar l’espai de “respecte per la mirada innata dels infants”. I, de fet, reconeixen que a nivell educatiu s’estan fent passes cap a un tipus de model pedagògic que aposta per posar en valor la curiositat, la motivació per l’aprenentatge per davant de classes magistrals en què el mestre ensenya i els infants aprenen. “Volem ser el sector lúdic d’un moviment educatiu que va cap a una pedagogia lliure”, explica el president de l’Associació per al Joc Lliure. Tant és així, que un dels projectes que volen posar en marxa –tot i que encara no han definit com- és el d’un Consell Infantil. “Els volem escoltar, que ens expliquin com volen jugar, han de tenir protagonisme”, afirma Figueras.

I la gent adulta? No volem jugar?

El Josep Maria ho té claríssim: “Ens hem trobat molts cops que en alguns jocs hi ha més pares i mares que infants. I, per exemple, que un nen digui “Pare, que marxem?” i el pare respongui que un moment, que encara no ha acabat el que volia fer”.

Això demostra que el joc lliure s’associa erròniament a l’etapa preescolar. Com si les persones no fóssim capaces d’inventar el nostre propi joc a qualsevol edat, com si a partir dels 3 anys, com que ja poden entendre unes instruccions, ja han de seguir unes normes. “Però pot haver jocs per adolescents, per exemple, en què es puguin crear les regles, tunejar jocs de taula, per exemple”, insisteix el Josep Maria.

I tot plegat, quin sentit té? Doncs que el joc lliure afavoreix l’autonomia, l’aprenentatge, l’espontaneïtat. “Deixant que flueixi, l’infant passa pel procés de connectar amb ell mateix, de decidir què vol fer i què necessita”, explica la Carolina. En aquest camí, sorgeixen emocions, contratemps i també les solucions o les alternatives. Els infants són els responsables del que desitgen i de com decideixen actuar.

En el marc de la festa Lleida Juga, que té lloc aquest divendres, l’Associació per al Joc Lliure, més que aprendre, ens proposa “desaprendre” i deixar-nos emportar per qualitats no adquirides sinó innates com la imaginació o la intuïció.

Què? Juguem?

Comparteix

També t'interessarà