Investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en col·laboració amb l’IrsiCaixa, han desenvolupat un dispositiu que utilitza la llum per detectar la covid-19 de forma eficient en mostres de saliva. L’equip investigador ha aconseguit situar el límit de detecció del sensor per sota del que presenten els tests d’antígens ràpids. En realitzar una prova a cegues amb més de 50 pacients, van aconseguir obtenir una sensibilitat del 91,2% i una especificitat del 90%. Els investigadors buscaven una alternativa a les proves PCR i els TAR que combinés els avantatges de les dues i que fos capaç de detectar la infecció per SARS-CoV-2 a partir de mostres de saliva, ja que són més fàcils d’obtenir i provoquen menys molèsties.
Amb aquesta idea, el personal investigador d’IrsiCaixa va contactar amb l’equip de l’ICFO especialitzat en el desenvolupament de biosensors. Finalment, els investigadors han desenvolupat un viròmetre de flux, un dispositiu que utilitza la llum per a detectar la concentració de virus en un líquid que flueix a través d’un petit tub, anomenat canal microfluídic.
S’utilitzen un parell de gotes de saliva que, un cop recollides, s’introdueixen en una solució líquida amb anticossos fluorescents. Si en la mostra hi ha partícules virals, els anticossos fluorescents s’adhereixen al virus. Tot seguit, s’introdueixen les mostres de saliva en l’aparell i es fan passar a través d’un canal microfluídic sota la llum d’un làser. Aquest il·lumina la mostra i, si hi ha partícules virals, s’emet un senyal gràcies al marcador fluorescent. En menys d’un minut, el lector transmet la senyal, mostrant els pics en un gràfic, i alerta al sistema que la mostra ha donat positiu.
En les proves que es van fer, els investigadors van analitzar 54 mostres de saliva proporcionades per l’IrsiCaixa. L’anàlisi va confirmar 31 casos d’un total de 34 positius, amb només tres falsos negatius. A més, van poder mesurar 3.834 còpies virals per mil·lilitre, unes tres ordres de magnitud per sota de les obtingudes amb els TAR. Això vol dir que aquest dispositiu és capaç de detectar la presència del virus en concentracions molt baixes.
Els investigadors apunten que la tecnologia emprada és molt versàtil i creuen que es podria fer servir per a la detecció d’altres virus, com els coronavirus estacionals o el de la grip. També en el cas de microorganismes presents en cossos d’aigua, com la legionel·la o l’E.coli, amb un temps de resposta més ràpid que el de les anàlisis realitzades habitualment mitjançant cultius.
Els autors remarquen que amb només un dispositiu és possible realitzar unes 2.000 proves al dia. A més, recorden que els seus components són de baix cost i estan disponibles al mercat, un fet que permetria la fabricació de l’aparell a gran escala. Aquesta tècnica ajudaria també a reduir el volum de residus que es generen amb els embolcalls de plàstic dels materials necessaris per dur a terme les PCR i els TAR.
Apunten també que podria ser una solució per al control de la propagació del virus en països en vies de desenvolupament. A més, plantegen que obriria la porta a utilitzar-se en proves de cribratge massiu en llocs públics, com restaurants, escoles, oficines, teatres i cinemes.
L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Biomedical Optical Express’. Hi han participat els investigadors de l’ICFO Rubaiya Hussain, Alfredo E. Ongaro, Ewelina Wajs, liderats pel professor ICREA a l’ICFO Valerio Pruneri, en col·laboració amb els investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa Maria L. Rodriguez De La Concepción, Eva Riveira-Muñoz, Ester Ballana, Julià Blanco, Ruth Toledo, Anna Chamorro, Marta Massanella, Lourdes Mateu, Eulalia Grau i Bonaventura Clotet, sota la supervisió de Jorge Carrillo.
