Un equip de diferents institucions i universitats catalanes ha desenvolupat Acroface, un programari per detectar l’acromegàlia basat en la intel·ligència artificial a partir de fotografies facials. L’acromegàlia és una malaltia minoritària que de mitjana tarda en diagnosticar-se més de sis anys i que pot arribar a ser mortal si no es tracta. Es caracteritza per alterar la forma de la cara i pot generar afectacions cardiovasculars, càncer de colon o tiroides, diabetis o gegantisme, entre altres. El sistema l’han desenvolupat l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’hospital Germans Trias i Pujol i UP2 Smart -una start-up de la URV-.
El software analitza diferents fotografies d’una mateixa persona fetes al llarg dels anys per estudiar-ne l’evolució facial. Per a persones que tinguin poc desenvolupada la malaltia –fins a cinc anys-, el sistema té una fiabilitat d’un 75%. Per als pacients que contrauen la malaltia des de fa uns deu anys, la fiabilitat puja fins al 95%. El doctor Manel Puig, de l’IGTP, ha destacat que, en el primer cas, un metge especialitzat pot tenir una eficàcia d’un 50%, amb la qual cosa el programari permet fer un pas endavant en la diagnosi. Millorar la detecció segons els experts és clau per garantir una millor qualitat de vida del pacient i evitar que contragui malalties greus.
El programari encara no està validat per les autoritats sanitàries, però l’objectiu és fer-lo servir en la pràctica clínica diària. Per aconseguir-ho cal «refinar-lo» a partir d’ampliar la base de dades del sistema, fet que permetrà millorar-ne també la seva eficàcia. Per això els creadors de l’eina estan buscant fórmules per disposar de fotografies de persones que vulguin col·laborar-hi i, de retruc, saber si poden patir la malaltia. «El prototip ara és altament funcional, però per arribar a tenir les certificacions ens cal millorar la fiabilitat», ha dit Domènec Puig, vicerector de programació acadèmica, docència i professorat de la URV.
Tot i això, la llei de protecció de dades està sent un escull per garantir el tractament correcte de les fotografies i de la privacitat dels participants. L’Associació Espanyola d’Afectats per l’Acromegàlia encoratjarà els adherits perquè aportin imatges i establirà acords amb altres entitats de diferents països. L‘empresa Seat també hi col·laborarà promovent la iniciativa entre els seus treballadors.
Domènec Puig ha detallat que perquè Acroface pugui funcionar amb precisió cal disposar de deu fotografies frontals de la cara de la persona dels darrers deu anys –una per any-, per tal d’analitzar-ne l’evolució. Una de les dificultats que han tingut durant el procés de programació ha estat que el sistema reconegui amb precisió fotografies antigues, fetes amb càmeres menys precises que les actuals, o fins i tot a partir d’imatges escanejades.
Mirant al futur, Manel Puig ha apuntat que el programari pot evolucionar cap a altres funcions, més enllà de la detecció precoç. Una opció seria fer una «deconstrucció personalitzada de com seria la cara del pacient d’aquí uns anys, segons l’evolució» de la malaltia, i alhora «com seria la cara del pacient si no hagués tingut acromegàlia». Això permetria, fins i tot, poder retornar al malalt aquest aspecte facial mitjançant cirurgia plàstica.
Beneficis per als pacients
L’acromegàlia és un trastorn hormonal que es pateix quan la glàndula pituïtària produeix una gran quantitat d’hormones del creixement durant l’edat adulta, que fa que s’incrementi la mida dels ossos de la mans, peus i cara. Raquel Ciriza, presidenta de l’Associació Espanyola d’Afectats per l’Acromegàlia, ha explicat que durant els dotze anys de l’entitat s’han centrat en millorar el diagnòstic precoç. Un aspecte clau per al futur tractament de la malaltia. «Un diagnòstic més previ permet millorar la qualitat de vida i tenir menys efectes», ha indicat.
Els problemes que pugui generar l’acromegàlia depenen molt del temps que s’hagi tardat en detectar-la. «Jo tinc bona qualitat de vida, però altres persones tenen afectacions articulars, diabetis, hipertensió o problemes cardiovasculars. Hi ha gent que no pot treballar i no pot fer vida normal», ha destacat Ciriza. També pateix acromegàlia Roberto Dueñas, exjugador de bàsquet del FC Barcelona i ambaixador del projecte Acroface. «Faig vida normal però em prenc medicació diària, em faig controls i analítiques des de fa molts anys. A llarg termini sabem que hi ha riscos», ha indicat.
A banda, hi ha l’afectació psicològica, que pateixen «tots els pacients en major o menor mesura», ha assenyalat. De fet, Manel Puig ha avançat que aviat es publicarà un estudi desenvolupat des de l’hospital Germans Trias i Pujol sobre l’afectació psicològica que té la malaltia en els pacients.
