La historiadora especialista en escultura gòtica Francesca Español ha localitzat al Bode Museum de Berlín, Alemanya, dos escultures funeràries del segle XIV de Torà pertanyents a la família dels Cardona. De fet, Español va explicar ahir que des del 1986 que estudia el tema a partir d’una fotografia que va localitzar a l’Arxiu Mas. Primer va situar al Walters Art Museum de Baltimore, als Estats Units, una part d’aquell conjunt funerari, que es tractava d’un relleu gòtic. Segons explica Español, va ser adquirit com a francès el 1909, «era una forma per incrementar el preu de la peça, ja que una obra medieval resultava més preuada si era d’origen francès». Posteriorment, una fotografia que va localitzar al museu del Louvre de París va revelar que «segurament van oferir a aquest museu quedar-se amb la peça» i li va permetre situar les dos escultures funeràries ubicades a Alemanya i relacionar les dos peces, que «es venien per separat per aconseguir més diners». Espanyol va explicar ahir que per al seu treball es va traslladar a Torà i va parlar amb l’historiador local, Jaume Coberó. Va comentar també que el conjunt escultòric estava ubicat a la capella de Sant Joan, a l’església parroquial de Sant Gil. La remodelació d’aquest edifici al segle XVI va fer que tot just quedin restes d’aquella capella i dels escuts de la família Cardona. Segons Jordi Oliva, un dels historiadors de la Fundació Jordi Cases i Llebot que van fer el volum de l’inventari del patrimoni històric, artístic i arqueològic de Torà, «la troballa ha estat una sorpresa per a tothom». Español va explicar que en un document de Torà s’esmenta un sepulcre amb una tapa «en la qual es reprodueixen les estàtues jacents dels senyors de Cardona de Torà, vestits i coronats». Els Cardona era un dels llinatges més importants de Catalunya, amb presència en moltes poblacions del Solsonès i de la Segarra, el mateix Sant Ramon Nonat, nascut a la població veïna de Portell, era també d’aquest llinatge. La venda de peces del patrimoni local sol ser una pràctica habitual.
Com a exemple d’aquestes pràctiques, val a recordar que l’historidor de Cervera Agustí Duran i Sanpere es va quedar la peça l’Arquer de la Valltorta que li intentaven vendre fruit de l’espoli del conjunt arqueològic de la Valltorta de Tírig a Castelló de la Plana. De fet, ha estat una de les poques peces que s’han conservat d’aquell espoli i que fa uns anys Cervera va tornar en dipòsit la pintura a Tírig. S’ha de destacar que Francesca Español va ser també una de les historiadores responsables de l’estudi de la Vera Creu d’Anglesola.
