Dia de Tots Sants: esperits, flatulències i flors

LLEIDACOM/ Griselda Mas
31-10-2018
  • Dia de Tots Sants: esperits, flatulències i flors
  • Dia de Tots Sants: esperits, flatulències i flors

Foscor, fred, paisatges esmorteïts, boira! Aquests són alguns dels símptomes que pateix el nostre entorn quan entrem a la tardor. Un ambient ideal per a celebrar la Castanyada i Halloween, el Dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts. Sabíeu que a Europa aquests dies festius tenen origens celtes? Doncs sí, els celtes celebraven el Samhain, que significa "fi de l'estiu" i se celebrava durant uns dies. Concretament n'hi havia un que es dedicava als esperits dels difunts, el Dia dels Esperits. Durant aquesta jornada els esperits tenien permís per abandonar el món en el que estaven per entrar al nostre. L'ocasió ideal per a reunir-se amb els seus familiars vius i, aquests, per recordar als seus difunts fent-lis menjar i, de pas, decorant les cases per espantar algun esperit descarrilat. Així doncs, es creu que del Samhain sorgeixen dues variants: el Dia de Tots Sants i Halloween. 

Ep! però la cosa no acaba aquí. Al cap d'uns segles el cristianisme va posar-hi la seva mà i va destruir i reconvertir moltes de les festes paganes existents en les diferents cultures d'Europa. En el cas del Samhain, va passar a commemorar-se als màrtirs del cristianisme, així que el papa Bonifaci IV, a la tardor de l'any 610, va dedicar el panteó de Roma a aquests. Al segle IX el papa Gregori IV va fixar l'1 de novembre com el dia de Tots Sants. Totes les festes que veneraven als morts van adaptar-se a les noves dates i anar a missa i beneïr els cementiris era la nova forma de recordar als difunts d'una manera més cristiana.

  • Per què mengem castanyes?

Una tradició molt d'aquí és menjar castanyes, panellets, fruita confitada i moniatos. Tot ben acompanyat de moscatell o mistela. Per què, en aquest cas, mengem castanyes? Tot i que els origens són prehistòrics, fa uns quants anys que per la vigília de Tots Sants les campanes tocaven als morts durant tota la nit (quin pal) i tothom havia de participar en el seu repic. Per tal de tenir forces i aguantar (això era el next level de sortir de farra), es menjaven aquests aliments que ens dóna la terra i que son un xute d'energia. 

Sabies que... Catalunya no és l'única on s'hi mengen castanyes aquests dies? Galícia amb el magosto, el gaztainerre a Euskadi o el calbote a Castella també són festes on aquest fruit n'és el protagonista. 

  • I els panellets?

Doncs el seu origen no està del tot clar però, hi ha dues suposicions. La primera és que ens poden recordar als antics pans votius, que s'elaboraven amb productes de la terra i s'oferien als difunts per al seu viatge al més enllà. L'altra és que a la Catalunya de fa bastants anys es tenia per costum, quan moria algú, fer un dinar en el qual se seguia un ritual (o protocol a dia d'avui). I clar, els panellets no hi podien faltar! 

  • Tradicions d'aquests dies

Inflar-se... i desinflar-se. Tot i que l'entrada a la tardor suposa nits llargues i l'inici del dies freds, el que més ens alegra és aquella dolçor que aconseguim mitjançant els fruits de la natura. Moniatos, castanyes (torrades o confitades), fruita (confitada) i els famosos panellets t'alegraran les tardes fosques i depriments. Amb aquests darrers us proposem organitzar tallers familiars, on llepar-vos els dits i cantar la cançó de La Castanyera mentre els feu i gireu, gireu :) 

Mare natura és molt generosa, però ja sabeu què passa quan mengem moniatos i castanyes: desinflar-se un cop es fa la digestió. I ben a gust que ens quedem! (#sensetabús).

Portar vida allí on no n'hi ha. El dia 1 de novembre, Dia de Tots Sants, és tradició anar en manada al cementiri per visitar les tombes i nínxols dels nostres éssers estimats que ens han deixat. Les floristeries fan part de l'any venent flors i corones, i per entrar al cementiri hi ha unes cues que ni per rebaixes. Un recinte que s'ompla de vida i que segurament, des del més enllà, els nostres familiars ens miren amb un somriure a la cara i estan agraïts de no haver estat oblidats. 

Expedient X en primera persona. El Dia de Tots Sants representa que som els vius els que visitem als nostres morts però, el 2 de novembre, o Dia dels Difunts, són ells els que ens visiten a nosaltres. Una ràfega d'aire fred en una habitació tancada, sentir una presència darrera teu i no veure-hi ningú o somiar amb algun familiar mort són alguns dels símptomes de que els teus familiars et visiten i, per tant, no t'has d'assustar. El Dia dels Difunts, es diu, que també serveix per aquells familiars que encara s'estàn 'purificant' dels seus pecats (en termes cristians) i que encara romanen en el Purgatori. Aquest dia representa una via per anar al cel si són ben acollits a casa dels familiars.

Repetir-se més que l'all. Els teatres i els diferents canals de televisió ens recorden aquests dies amb infinitat d'obres i pel·lícules (bastant repetitives) relacionades amb aquesta festivitat. El mateix passa per Nadal, amb les mateixes pel·lícules de cada any sobre el Pare Noel o de Crist nostre sinyó.

Ser abduït. Els treballadors d'alguns establiments es disfressen amb barrets de bruixa o decoren el local amb teles d'aranya. Els comerços especialitzats en disfresses llueixen gales i atreuen tot tipus de públic. Tu, indecís, et trobes entre l'espasa i la paret perquè no saps si celebrar aquesta festa forana o celebrar la tradicional Castanyada. Al final, atret pels aparadors de les botigues, et disfresses d'un ésser quelcom terrorífic (o sugerent, en alguns casos) i et llences de cap al carrer. Això sí, de mentre menjaràs castanyes torrades ;)

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta