És tradició que a Catalunya, la vigília de Tots Sants, es mengin castanyes i panellets, es begui vi dolç i es buidin naps i carabasses per fer llànties. Aquest costum, però, va deixant pas a la celebració del Halloween anglosaxó i altres festes multitudinàries.
Tradició i modernitat conviuen en aquesta diada que, en origen, feia homenatge als morts. L’1 i el 2 de novembre, segons el calendari religiós, se celebra el dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts, un moment en què el món dels vius i el dels difunts s’uneixen: el dia 1, els vius visiten els morts als cementiris; el 2, els morts visiten els vius. Arreu es fan celebracions de tota mena. Del món anglosaxó, especialment dels Estats Units i popularitzat a través del cinema, han arribat nous elements iconogràfics: carabasses, esquelets i bruixes són cada vegada més presents en aquestes dates. Però l’origen del Halloween no és pas als Estats Units sinó a Irlanda, i va arribar a aquest país a través dels immigrants irlandesos.
Hi ha diverses llegendes que expliquen l’origen de la tradició de menjar castanyes, panellets i vi dolç. Segons la més estesa, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense descans per avisar els veïns de l’arribada del moment de pregar pels difunts. Com que era una tasca esgotadora, s’enduien castanyes, el fruit sec més comú en aquesta època de l’any, ben regades amb vi per agafar forces. El segle XVIII, aquest costum s’havia estès a tot Catalunya i havia esdevingut una pràctica popular. Pel que fa als orígens dels panellets, hi ha qui parla d’una evolució dels antics àpats funeraris; i n’hi ha qui els relaciona amb un costum lligat a la benedicció de pans.
Tot i això, hi ha cultures que han convertit aquesta festa en Patrimoni de la Humanitat l’any 2003, és el cas de Mèxic. El país asteca celebra el Dia dels Morts l’1 i 2 de novembre i es fan tot un seguit de cerimònies, ofrenes i activitats per celebrar-ho. L’objectiu principal és honrar als morts i consisteix a crear un altar amb fotografies de les persones mortes, espelmes, flors i diverses ofrenes per tal de «rebre’ls». Així doncs, es creu que durant aquests dies, en especial la nit de l’1 de novembre, les animes de les persones mortes visiten als seus familiars, amics i coneguts, però necessiten un «port» a on arribar, per aquest motiu es crea l’altar. En l’antiguitat, cadascun d’aquests altars tenia una decoració i una ofrena concreta i depenia de l’edat que tingués la persona morta. Durant aquestes festes, els vius aprofiten per celebrar la mort, omplint els cementiris amb flors plenes de colors, llum d’espelmes, calaveres pintades -catrines-, esquelets artificials i música.
En definitiva, una festivitat on cada cultura ho celebra depenent de les seves tradicions, història, influències de l’antiguitat i una mica d’herència.
