S’entén per disparèunia una relació sexual dolorosa, i malgrat poder afectar dones i homes, és molt més freqüent en les dones.
La disparèunia femenina apareix normalment amb el coit però hi ha gent que també té dolor abans o després de la penetració. Les molèsties poden ser de diferent intensitat. Poden ser des d’una cremor o picor a un dolor fort, tallant i intens. Moltes dones poden sentir molèsties en una relació coital ocasionalment, però es considera disparèunia quan la molèstia és crònica. La disparèunia pot aparèixer sempre que hi ha una penetració o només quan es practiquen determinades postures en el coit. És molt molesta no només pel dolor que provoca sinó perquè aquest dolor pot inhibir el desig i l’excitació sexual, i fins i tot algunes dones poden arribar a tenir anorgàsmia, que és la dificultat per arribar l’orgasme.
La disparèunia masculina és quan hi ha dolor en el moment de l’ejaculació, normalment per una causa orgànica. Sovint és provocada per una infecció a l’uretra, la pròstata o les vesícules seminals, o també per la fimosi. No és gaire freqüent.
Causes
En les disparèunies sovint hi ha una combinació causal de diferents factors. És freqüent que estigui motivada per una sequedat vaginal provocada per una manca de lubrificació que pot ser conseqüència d’un estímul sexual poc eficaç o de la carència d’estrògens que es produeix durant la menopausa. També s’ha de tenir en compte que els antihistamínics poden provocar sequedat vaginal.
Disparèunies en homes: La principal causa pot ser una infecció que afecta a la uretra, la pròstata, la bufeta o les vesícules seminals, encara que també pot ser arran d’una fimosi, haver entrat en contacte amb cremes espermicides o una curvatura anormal del penis.
Disparèunies en dones: Sovint aquestes molèsties s’associen al vaginisme, encara que també pot produir-se després del part, en cas que s’hagi realitzat una episiotomia. També malalties com l’endometriosi, la malaltia inflamatòria pelviana, l’anovulació o la hiperprolactinèmia, entre moltes altres.
Altres causes són les infeccions urogenitals o l’ús de sabó per a la rentada vaginal o el contacte amb agents espermicides. No obstant això, cal no oblidar les causes psicològiques: la falta d’excitació durant la penetració, especialment quan aquesta es produeix sense preparació, haver rebut una mala educació sexual, tenir problemes d’ansietat o emocionals o haver viscut experiències traumàtiques.
Altres trastorns orgànics que la poden causar:
- Infeccions de la vulva, la vagina i el tracte urinari.
- Existència de tumors, quists o adherències.
- Endometriosi o quists als ovaris.
- Traumatismes.
- Diabetis o hipertensió.
- Malalties de transmissió sexual.
També hi pot haver una al·lèrgia al làtex o a l’ús d’alguns diafragmes, preservatius o cremes anticonceptives o espermicides que poden irritar la vagina.
Les causes no orgàniques poden estar relacionades amb una estimulació sexual deficient o que no provoqui una lubrificació vaginal suficient. Això no vol dir que l’afectat/a ho faci malament. De vegades, pot voler dir que la parella no és prou atractiva o estimulant per la persona qui pateix disparèunies i que no li genera suficient lubrificació. L’excitació sexual de la dona es mesura en certa manera pel grau de lubrificació.
En alguns casos, hi ha persones que han tingut un problema físic i tot i haver-lo resolt continuen tenint dolor. Ha desaparegut la causa però continua havent-hi por a la penetració, la qual cosa pot resoldre’s amb un tractament terapèutic.
Tractament
Cal consultar amb un professional si hi ha dolor en una relació coital. Si es descarten causes orgàniques que tindran el seu tractament específic, es farà una teràpia sobre la conducta sexual que resolgui els problemes de comunicació i ajudi a tenir una excitació més eficient que faciliti la relació. En la majoria de casos aquesta teràpia es fa amb la parella.
