“De vegades la gent em diu: això que has escrit és molt heavy. Tanmateix, el que realment és fort és que a algú li obrin el cap per portar un llaç groc. I això no els sorprèn. I qui diu això, diu qualsevol altra barbaritat que pugui passar avui dia i que convertim en una cosa quotidiana. Jo encara em quedo curta.”
D’aquesta reflexió parteix el títol del nou poemari de Dolors Miquel (Lleida, 1960), Heavy Mikel publicat per l’Editorial Fonoll, de Juneda. El volum recull 93 poemes –la gran majoria inèdits– de tota la seua trajectòria, des de la seua joventut fins a l’actualitat. Es tracta de versos que “m’agraden encara que per algun motiu els vaig descartar en el seu dia. Tanmateix, ara he trobat que tenen un fil conductor perquè mostren diferents etapes de la vida. El més curiós va ser que em vaig adonar que els poemes que no havien encaixat en altres llibres, en aquest ho fan a la perfecció”, va explicar l’autora.
La temàtica dels versos de Heavy Mikel aborda des de la feminitat fins a la casualitat del destí, “una cosa que m’interessa molt”, reconeix l’autora, que també adverteix que el lector trobarà “molt joc i humor, de fet diria que és el llibre que té l’esperit més boig de la meua trajectòria”. Ho explica perquè molts dels poemes recollits es va escriure a finals dels anys noranta, quan participava activament en gires poètiques al costat de creadors com Pau Riba o Enric Casasses. “Podíem ser al matí a Girona i a la tarda a Lleida”, diu abans d’afegir que “aquestes gires no estaven tan institucionalitzades com ara, tot tenia més força”. A més, el volum mostra per primera vegada alguns dels seus collages. S’hi va iniciar gairebé per casualitat, quan en un certamen de Figueres li van demanar crear una instal·lació. “En faré més, perquè m’agrada”, diu, mentre revela que un amb el qual se sent especialment identificada és Reconstrucció-redestrucció.
En aquest, partint de l’agenda telefònica d’algú mort molt proper a ella, reconstrueix la seua vida.
