Donar suport a persones refugiades a Lleida: "En equip, tot funciona millor"
Temps aproximat de lectura:
La Gemma, el Jose i el Thierno queden en una cafeteria de Lleida i parlen d’una cursa a la que es volen apuntar. La Gemma assegura que ella caminarà, però el Thierno veu més clar participar corrent. En la conversa hi ha més gesticulació que a la resta de les taules. És per la llengua. El Thierno Sadou Barry és de Guinea Conakry i encara no controla bé ni el castellà ni el català. Però està anant a classes i aquestes “quedades” amb el grup li serveixen per practicar. I és que el Jose Marco Echeverría, el Marc Segura Gallego i la Gemma Llardén Garcia són els seus “mentors”. És a dir, unes persones de referència a les que pot recórrer. El Thierno és una de les 200 persones refugiades de Catalunya que es van apuntar al programa de mentoria de la Generalitat. Cadascuna d’elles compta amb un grup d’entre 3 i 5 mentors que l’ajuden en la seva integració social i també laboral.
“En equip és tot més fàcil”, assegura el Thierno barrejant el francès i el castellà. Explica que els seus mentors l’ajuden a gestionar tràmits a les administracions, tenen converses per practicar la llengua, queden per conèixer millor la ciutat i els costums socials. “A poc a poc vaig aprenent”, diu. “Parlar amb gent ajuda a saber més coses sobre Lleida, que és el lloc on ara estic vivint”. Porta aquí des del passat setembre. Abans, un cop fora de Guinea Conakry, va viure a Mali, a Burkina Faso, a Nigèria, a Algèria, al Marroc, Alemanya i –dins d’Espanya- a Granada, Madrid i Bilbao. Ell és mecànic i voldria treballar aquí en la seva professió, però de moment, està fent un curs d’agricultura. El Pla Individualitzat d’Acció que porta a terme amb la Creu Roja se centra en tres eixos: la recerca de feina, l’aprenentatge de la llengua i el teixit de relacions socials. En els dos últims aspectes és on es fan especialment útils els seus mentors.
Parlen de política, de futbol... Al Thierno no li fa por la conversa ni la discrepància. Vol saber. “No tothom pensa el mateix, no es pot estar d’acord en tot”, admet.
I també explica les seves experiències després de quedar-se orfe de pare al seu país d’origen. Assegura que a Lleida no ha notat actituds racistes i valora especialment el sistema de salut universal d’aquí. “Ens ha explicat com funciona políticament el seu país, la corrupció, la pobresa –diu el Jose-, estem aprenent molt amb ell”. S’estan fent amics, tot i que aquest no és l’objectiu del programa. Però “el roce hace el carino”, diuen rient la Gemma i el Jose. De fet, a més d’acompanyar-lo a fer tràmits i d’intentar quedar un cop per setmana per fer conversa, també han tingut temps de divertir-se. Un diumenge, el Thierno els va convidar a dinar a casa seva, tot i que no es va atrevir encara a fer cuina tradicional guineana. El que sí tenen clar és que a la pròxima, tindran arròs típic. Que és l’ingredient principal de la dieta del Thierno ho va evidenciar el sac de 45 Kg que té a la cuina. Entre riures, el dinar que van compartir és un pas més en la relació.
Tant la Gemma com el Jose van ser Escoltes de joves als Maristes i tenen molt interioritzada la vocació de servei. Per això, no van dubtar en apuntar-se al programa de mentoria quan, a través de Creu Roja, van saber que es feia una formació. “En tota la història hi ha hagut persones refugiades, els nostres avantpassats ho van ser i van necessitar ajuda, però ho hem oblidat”, reflexiona la Gemma. “M’agradaria que si a mi em calgués, algú fes per mi el mateix”, diu. “És una obligació de tothom respectar els drets humans”, afegeix el Jose. “Ens toca a tots”. La Gemma subratlla que sent la necessitat de fer alguna cosa més que manifestar-se. “Ens hem d’implicar més. Tothom”, diu. “Però és un problema mundial, té difícil solució perquè als estats no els interessa fer-hi res”, insisteix la Gemma, que veu igual que el Jose que Europa no està posant solució a un problema global que “ens incumbeix a tothom”.
Aquest programa de mentoria és una prova pilot. Com ells, a Lleida ni ha 23 persones apuntades distribuïdes en 6 grups. La Creu Roja, responsable del seguiment del projecte, busca afinitats entre mentors i la gent nouvinguda. Edats similars, situacions vitals semblants com les famílies amb infants, interessos comuns, etc. La Gemma i el Jose tenen molt en compte que han d’evitar el paternalisme. És una de les consignes de la formació com a mentors. També els insisteixen que no és una relació d’amistat, sinó d’acompanyament. Però està clar que en aquest cas és inevitable. De moment, aniran a la cursa popular. És una oportunitat més per al Thierno de fer-se un lloc a la ciutat que l’acull.
