L’Alex, el Clode i la Noèlia són tres mastins del Pirineu que s’encarregaran de protegir el bestiar que puja a passar l’estiu a les muntanyes de la Val d’Aran de possibles atacs d’os. Aquests tres gossos ja fa uns mesos que conviuen amb un ramat de cavalls a Les (Val d’Aran) per a iniciar el període d’implementació. Aquesta procés consisteix en l’adaptació dels gossos als cavalls per tal d’establir un vincle amb ells pel qual desenvoluparan un instint de protecció. Francesc Bruna, conseller del Conselh Generau, ha explicat que «no són gossos de treball» però sí de protecció, per tant, a la Val d’Aran serà habitual veure ramats de cavalls acompanyats de gossos sense necessitat d’haver-hi cap ramader.
Bruna, conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, ha detallat que tot plegat és fruit d’un intercanvi de coneixements i experiències sobre la convivència de la ramaderia i la fauna salvatge entre el govern aranès, la Generalitat i la Junta de Castella i Lleó.
Iván Afonso, tècnic de Medi Ambient del Conselh Generau, ha dit que són molt importants els primers mesos de socialització. Durant aquests tres o quatre primers mesos els gossos es fidelitzen amb un tipus d’exemplars concrets. Si els gossos canvien de ramat, s’haurà d’iniciar un altre període d’adaptació amb aquests nous animals a qui protegir.
Punts d’alimentació pels gossos de protecció
Els gossos de protecció estaran sols a la muntanya, acompanyant als cavalls o eugues. Pel que fa a la seva alimentació diària es farà a través de punts d’alimentació. Es tracta d’una caixa que s’obre de manera automàtica quan el gos s’hi atansa gràcies a un collar. D’aquesta manera el gos pot anar a menjar cada dia i després retornar amb el ramat.
L’Alex, el Clode i la Noèlia estan amb un ramat de cavalls a prop del poble de Les i és la Noèlia Moreno, una de les propietàries dels cavalls, és la que s’encarrega cada dia de donar-los menjar. Això sí, intentant interactuar el mínim possible amb els gossos.
El Conselh Generau també ha posat a disposició d’un ramader de Mont (Vielha e Mijaran), un altre gos de protecció de sis anys i amb experiència prèvia per a implementar al seu ramat de cavalls. En aquest cas ja se li ha facilitat la caixa d’alimentació.
Bruna ha dit que és conscient que serà un projecte que costarà veure els resultats a curt termini, però que confia que a la llarga sigui beneficiós pels ramaders aranesos i la protecció dels seus ramats.
Noèlia Moreno ha dit que han volgut col·laborar amb el Conselh Generau en aquest pla pilot perquè qualsevol mesura que ajudi a minimitzar els atacs d’os, és bona. Aquesta ramadera aranesa ha insistit que confia que sigui una mesura més que sumi amb les ja existents.
Gossos sols a la muntanya
Afonso ha explicat que si els gossos estan ben socialitzats, no ataquen a les persones i solament tenen una «actitud d’advertència». En cas de presència d’un llop o d’un os, l’actitud dels mastins canviarà i serà «d’atac directe» per protegir el bestiar.
Quan els mastins ja estiguin a la muntanya sols amb el bestiar caldrà una sensibilització de la gent per evitar que es pensin que estan abandonats o desapareguts. Caldrà que la gent conegui que són gossos de protecció i no han d’anar acompanyats de cap persona.
