La Generalitat de Catalunya va declarar ahir element festiu patrimonial d’interès nacional el ball cerdà de la Seu d’Urgell. L’ajuntament de la capital de l’Alt Urgell es va mostrar molt satisfet pel reconeixement. “El 2012 vam iniciar el procés perquè el ball cerdà obtingués aquesta certificació per la qual cosa avui [per ahir] és un dia històric per a nosaltres”, va afirmar la tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Anna Vives. Des del consistori esperen que la distinció sigui un revulsiu turisticocultural per a la Seu.
El ball cerdà és l’acte central de la festa major i es representa l’últim diumenge d’agost a la plaça Patchín. “L’any passat va comptar amb la participació de 195 parelles, entre la modalitat d’adults i infantil, en la qual hi ha nens a partir dels quatre anys”, va explicar Vives. El ballador de més edat superava els 80 anys.
Els seus orígens, com a variant del ball pla, no s’han determinat amb exactitud però es té coneixement que s’havia ballat al segle XIX i la primera referència trobada en la premsa data del 1916. S’estructura en diverses parts: cercavila, pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el carargol, el ball de les parelles, el crit de risto i, finalment, el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, que marca el compàs i a l’iniciar la dansa treu a ballar totes les noies al caragol. La figura del fadrí major recau en un jove solter elegit entre els voluntaris que s’hi presenten.
Ahir també es van declarar béns culturals i patrimonials d’interès nacional les termes romanes de Sant Boi de Llobregat i la festa major de Sitges.
