Cultura

El barri dels Mangraners de Lleida recupera un dels pessebres vivents més antics de Catalunya

El barri dels Mangraners de Lleida recupera un dels pessebres vivents més antics de Catalunya

El barri dels Mangraners de Lleida torna a omplir-se d’esperit nadalenc amb la recuperació del seu pessebre vivent, un dels més antics de Catalunya, que es va començar a representar l’any 1963. Després de sis anys sense fer-se, aquest projecte tradicional i familiar torna gràcies a l’esforç de l’Associació Hangar Mangraners i de més de 80 figurants i voluntaris. Els visitants podran gaudir d’aquesta representació els dies 25 i 26 de desembre, de 18 a 20 hores.

Aquest pessebre destaca pel seu caràcter dinàmic: els figurants no romanen immòbils, sinó que ofereixen escenes musicals plenes de vida, com el popular musical del caganer. A més, l’escenografia es construeix íntegrament amb materials reciclats, com tetrabrics, llaunes o suro, un aspecte que aporta un valor afegit al projecte.

El pessebre dels Mangraners, impulsat inicialment per Encarnita López als anys 60, va començar com una representació estàtica pels carrerons del barri. Amb el temps, ha anat canviant d’ubicació, passant per la parròquia, la plaça Joan XXIII i, actualment, un terreny cedit per la Paeria a prop de l’hangar i la torre de control de l’antic camp d’aviació de la República. Des de 2018, la representació havia quedat en pausa per «agafar aire», segons explica Laura Àguila, organitzadora de l’activitat, però aquest any s’ha reprès amb energies renovades.

Un projecte de gran implicació veïnal

Durant els darrers mesos, veïns i voluntaris han treballat intensament per condicionar de nou l’espai i reconstruir els edificis de Betlem, molts dels quals s’havien deteriorat. «Una casa està feta amb 500 tetrabrics. Ens faltava material i vam fer una crida al veïnat, que ha respost molt bé», explica Àguila. Alhora, el grup de teatre Magraners a Escena, sota la direcció de Ramon Molins, ha renovat les escenes musicals que donen vida al pessebre.

El recorregut, d’uns 30 minuts, permet als visitants descobrir un poblat de Betlem en moviment, on els habitants compren al mercat, treballen en els seus oficis i mostren la vida quotidiana a les cases. Entre les escenes més destacades hi ha la dels pastors, el mercat, l’anunciament i el naixement, aquest últim representat per famílies del barri que enguany han tingut fills.

El pessebre també té una vessant inclusiva: el dia de Sant Esteve, a les sis de la tarda, es farà un passi especial sense soroll, pensat per a persones de l’espectre autista.

Entrades i novetats

Les entrades, que tenen un preu de tres euros, es poden adquirir anticipadament al web entradium.com o el mateix dia de la representació. Els assistents accedeixen en grups de 15 persones per garantir una experiència més personalitzada.

Aquest projecte, que ha marcat generacions de veïns com Pili Sánchez, que hi participa des dels set anys, combina tradició, innovació i sostenibilitat. «Tot està fet per nosaltres i amb materials reciclats. El retorn és emocionant, encara que requereix molta feina», assegura Sánchez.

La implicació veïnal, el suport de l’Associació Hangar Mangraners i la il·lusió per recuperar una tradició tan arrelada fan que aquest pessebre sigui una cita ineludible per als 2.700 habitants dels Mangraners i per a tots els lleidatans aquestes festes de Nadal.

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.