El bisbat de Barbastre-Montsó va complir amb el que va anunciar la setmana passada i ahir va presentar una demanda contra el Consorci del Museu de Lleida i la diòcesi de Lleida per les 111 obres d’art originàries de parròquies de la Franja. Això sí, va ser una presentació telemàtica per no donar peu a la foto als jutjats de Barbastre, imatge que sempre ha volgut evitar l’Església, com va explicar hores després l’advocat del bisbat oscenc, Joaquín Guerrero, en una compareixença davant els mitjans de comunicació acompanyat pel portaveu de l’oficina de comunicació de l’Església d’Aragó, José María Albalad. És la primera vegada que aquest llarg litigi, que es va gestar arran de la segregació de parròquies aragoneses del bisbat de Lleida i que va arrancar amb un decret del nunci papal el juny del 1998, fa gairebé vint anys, arriba a la justícia civil després de veure’s sol en instàncies administratives del Vaticà.
Val a recordar que el govern d’Aragó va provar de validar aquests decrets de la Santa Seu a Espanya, cosa que va ser denegada l’any 2010 precisament pel jutjat de Barbastre. Ara, després de tot el litigi per l’art de Sixena, que va culminar el mes de desembre passat amb el trasllat de les obres al monestir oscenc, des de la diòcesi de Barbastre han considerat oportú procedir a la via civil, una cosa a què l’Església sempre s’havia mostrat reticent.
El lletrat Joaquín Guerrero va assenyalar que la demanda es va presentar en nom del bisbat de Barbastre-Montsó i en representació de més de quaranta parròquies de la seua diòcesi contra el Consorci del Museu “per retenir els béns” i contra el bisbat lleidatà perquè “és qui els té en dipòsit”. En aquest sentit, va recordar que el passat 31 d’octubre hi va haver un acte de conciliació al Jutjat de Primera Instància número 3 de Lleida en el qual el bisbat de Lleida va ratificar que les 111 obres de la demanda són propietat de la diòcesi de Barbastre-Montsó –d’acord amb els decrets del Vaticà que així ho establien i la renúncia que va firmar en el seu dia l’exbisbe de Lleida Joan Piris davant del nunci del papa–, però que no podia entregar-les al trobar-se al Museu, regit per un patronat al capdavant del qual es troba la Generalitat. En aquest acte al jutjat de Lleida previ a la demanda, el Consorci del Museu ni tan sols s’hi va personar.
José María Albalad va subratllar que “el focus no està en el fet que un bisbe en demanda un altre, sinó en el Consorci”, ja que les relacions entre tots dos, el de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el de Lleida, Salvador Giménez, “són bones, no hi ha ànim d’animadversió, ni en el pla personal, ni institucional”. De fet, va afegir que “junts han intentat evitar arribar a aquest punt, fins i tot van ser a la nunciatura i es van reunir amb part dels membres del Consorci per buscar una solució”.
Segons va precisar, això és així “perquè no som els propietaris” d’aquests béns, però sí que “acompanyarem el bisbat en les qüestions que consideri que requereixi de nosaltres”. La consellera va explicar que el bisbat de Barbastre-Montsó tenia tres vies d’actuació: “Fer complir per via eclesiàstica” els decrets de la Santa Seu; exercir la demanda per via civil, o efectuar una cessió de poders al govern autonòmic, “que és el que demanàvem insistentment perquè ha tingut un bon resultat”, en al·lusió al cas de les 97 peces de Sixena, traslladades el mes de desembre amb un desplegament policial al Museu de Lleida i aprofitant el buit a la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. “Ells han optat per recórrer a la via civil”, va apuntar Pérez, tot i que “ells saben que estem a la seua disposició”.
Val a recordar que el govern aragonès també ha demanat al bisbat d’Osca que li cedeixi poders per poder reclamar en la via civil diverses obres originàries de Berbegal i Peralta de Alcofea.
