El bisbe de Lleida trenca el silenci i defensa el Museu

Dos anys i mig després de prendre possessió com a bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls va alçar ahir la veu en l’espinós litigi per l’art del Museu Diocesà. Fins ara, el seu prudent silenci s’edificava en la postura del seu antecessor, Joan Piris: no podem disposar de les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó perquè formen part d’un consorci amb quatre administracions públiques que gestiona l’art. Però la demanda civil contra la diòcesi de Lleida –i també contra el Museu– presentada al febrer pel seu homòleg de Barbastre, Ángel Pérez, ha canviat les coses. Giménez i el director de la pinacoteca, Josep Giralt, es van presentar ahir davant dels mitjans en una convocatòria conjunta per titllar d’“infundada” la reclamació aragonesa i anunciar la presentació d’al·legacions en el procés obert al jutjat de Barbastre amb “documentació històrica de l’època del bisbe Meseguer que prova la llegítima constitució de la col·lecció d’art diocesana i que mai va ser tinguda en compte durant el procés que va emprendre en el seu dia el bisbe Ciuraneta en la via canònica”.

Giménez es referia així a l’important volum de factures, notes i escrits conservats en arxius diocesans sobre les donacions, compres o permutes a través de les quals el bisbe Meseguer va conformar a finals del segle XIX l’embrió del Museu Diocesà de Lleida, “seguint fins i tot les indicacions en aquest sentit que va donar llavors el papa Lleó XIII a totes les diòcesis per salvar el patrimoni artístic”. Giménez va advertir en aquest sentit que “el bisbe Meseguer no va robar res”, remetent-se a la ingent documentació recopilada durant anys per la conservadora del Museu de Lleida Carmen Berlabé, amb la qual va integrar la seua tesi doctoral i que el mes de febrer passat va publicar en un volum de gairebé set-centes pàgines titulat Del Museu Diocesà al Museu de Lleida.

Això sí, Giménez va reconèixer: "abans de fer aquest pas m’ho he pensat molt”. Així, va afirmar que “no es tracta de cap baralla entre bisbes” i fins i tot va assegurar que “ens avenim” (amb el bisbe de Barbastre), i “l’ideal seria evitar la confrontació”, però “ara, amb un plet judicial civil en marxa, els demandats podem defensar-nos”. Per la seua part, Giralt va lamentar la “reaparició” d’aquest litigi després d’anys latent, però que va desvincular del cas de Sixena, encara pendent de recursos al Tribunal Suprem. Giralt va recordar que ja en el seu dia el Museu va reconèixer que 28 de les 111 peces reclamades són en dipòsit a Lleida, però “la llei de Patrimoni Cultural de Catalunya no permet disgregar un conjunt protegit com a col·lecció unitària sense l’autorització de la Generalitat”.

“Sense resposta” a la invitació al ministre per assistir al plenari

Casualitat o no, el nou envit judicial al Museu de Lleida coincideix com va passar al desembre amb l’art de Sixena amb un període sense conseller de Cultura ni Generalitat en virtut de la intervenció estatal a través de l’article 155. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va recordar que dimecres de la setmana passada es va informar de la presentació d’al·legacions als patrons del Consorci en sessió plenària extraordinària. Des de la pinacoteca es va remetre invitació al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, com a actual titular de la conselleria de Cultura, actuació que va quedar “sense resposta”. Giralt va assenyalar que “sí que comptem amb el suport del director dels serveis territorials de Cultura a Lleida”, que exerceix de secretari del plenari, amb veu però sense vot. Giralt va voler deixar clar que “segons determinen els estatuts del Museu, el Consorci té capacitat jurídica pròpia amb l’acord de tots els presents en sessió extraordinària”. A la reunió van donar el vistiplau unànime a les al·legacions els representants de la Diputació (Joan Reñé), Paeria (Àngel Ros), consell comarcal del Segrià (Maria José Invernón) i el bisbat (Salvador Giménez).