Experts del Centre d’Art d’Època Moderna CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) han atribuït al pintor nord-americà Rembrandt Peale (1778 – 1860), fill del també pintor Charles Willson Peale, una obra fins ara inèdita. Es tracta de Retrat masculí a la moda neoclàssica, una pintura a l’oli sobre llenç de 72’9 x 59’8 cm (sense marc), realitzada al primer terç del segle XIX -probablement als voltants de l’any 1810- durant l’època que el pintor va visitar Anglaterra.
Provinent d’una col·lecció particular, aquesta pintura presenta un home vestit a la manera que es va popularitzar a Europa i els Estats Units durant els anys 1795-1820, que trencava amb els brocats, puntes i perruques de la Cort arran dels esdeveniments de Revolució francesa i la de les Tretze Colònies. Pentinat a l’estil Brutus (en al·lusió al polític i militar romà), que també es va popularitzar en aquella època tot incorporant les patilles, l’home descansa un dels seus braços en el respatller d’una cadira.
La indumentària, l’execució dels cabells, de les patilles, la forma de donar intensitat lumínica i volum al mocador lligat al coll, o la forma d’exercir efectes lumínics amb blancs purs en el cabell són pràcticament iguals al retrat que el pintor va fer del seu germà Rubens al 1807 i que es conserva a la National Portrait Gallery de Washington DC.
Els intensos punts blancs en ambdós ulls són un constant en l’obra de Rembrandt Peale, com també el tipus de pinzellada, els blancs del coll i, sobretot, la manera de crear textures i la construcció inferior de la cara. Els experts del CAEM conclouen que «tot i que no posseïm cap document que ens permeti conèixer la intrahistòria de la peça o el seu origen, i que l’obra no apareix signada -no totes les obres d’ell estan signades-, tant el tema que desenvolupa, els seus estilemes, l’estètica, com la tècnica d’execució són propis d’aquest gran artista».
A les peculiaritats estilístiques de l’obra s’hi sumen les marques del revers, afegeixen, ja que hi presenta inscripcions que, a partir d’una anàlisi amb fotografia infraroja i llum ultraviolada, van evidenciar les marques de la mida de la tela, un segell de la Corona i un segell de l’impressor o tintorer de la tela, tal i com establia la llei de la Corona britànica als segles XVIII i XIX.
Durant la investigació, el CAEM ha comptat amb les opinions epistolars de les expertes i experts: Ellen G. Miles, Linda A. Thrift i Patricia H. Svoboda (Smithsonian National Portrait Gallery, EUA), Carol E. Soltis (Philadelphia Museum of Art) i Jacob Simon (National Portrait Gallery, Londres).
Al llarg de la seua carrera, Rembrandt Peale va produir un gran nombre d’obres, sobretot retrats com l’estudiat pel CAEM, entre els quals destaquen els dels presidents dels Estats Units, Thomas Jefferson i George Washington, un retrat d’aquest darrer llueix a la Casa Blanca. Les seues millors pintures van ser realitzades entre 1810 i 1830 quan aconsegueix plenament plasmar l’essència dels retratats. Durant aquestes tres dècades el seu estil naturalista i classicista es va sintetitzar seguint els models tant anglesos com nord-americans, però amb una marcada influència del neoclassicisme francès de Jacques-Louis David.
