El camp de Lleida i la Franja va protagonitzar ahir una manifestació històrica a la capital del Segrià, en la qual van participar unes 3.000 persones i 500 tractors, per protestar contra la greu situació que travessa un dels motors econòmics de Ponent. Després d’anys de crisi, agricultors i ramaders han dit ‘prou!’
El sector primari de les comarques de Lleida i la Franja va impartir ahir una lliçó d’unitat a la capital del Segrià en una mobilització històrica que va reunir milers de persones per protestar per la crisi que pateix la pagesia des de fa anys i que ha portat al límit agricultors i ramaders. Sota el lema “Salvem la pagesia, defensem el món rural” i amb un llaç verd com a símbol distintiu, uns 3.000 pagesos i 500 tractors van llançar un SOS a les administracions catalana, espanyola i europea perquè busquin solucions “immediates” que reverteixin la delicada situació per la qual passa un sector que representa el 10% del PIB de la demarcació.
A primera hora del matí, cinc columnes de tractors que havien sortit des de diversos punts de Ponent van entrar a la ciutat de Lleida convergint al pont Vell. Els tractoristes van ocupar per complet aquest pas sobre el Segre, així com bona part de la rambla Ferran i de les avingudes Macià, Blondel i Madrid. Des d’allà es van dirigir a peu a la plaça Sant Joan, que es va quedar petita per acollir tots els pagesos que van sortir al carrer per denunciar els “vint miserables cèntims” que els fan perdre diners en la fruita, per exemple. “La nostra dignitat no val vint cèntims, ni la joventut es queda al poble per vint cèntims”, va sentenciar des de la tribuna d’oradors Jordi Vidal, president de la Plataforma en Defensa del Sector de la Fruita. “L’única bandera que val és la de l’euro i, si això va de democràcia, tots els presents som uns esclaus”, va acabar. Per la seua part, l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, va fer de portaveu dels 115 municipis que s’han adherit al manifest de la marxa, que pressiona a prendre mesures per donar viabilitat a les explotacions familiars, “model econòmic de les nostres comarques”.
Quan la capçalera de la manifestació acabava el recorregut, els últims tractors la començaven
Al final de l’acte, en el qual van intervenir dirigents d’organitzacions agràries, de cooperatives i d’Afrucat, els concentrats es van dirigir a l’Arc del Pont per començar la manifestació.
Sota l’atenta mirada d’Indíbil i Mandoni, i fidels al seu esperit combatiu, els pagesos van posar rumb al pont de la Universitat amb ànim de fer sentir la seua veu. Darrere d’ells, un mar de tractors fent sonar les seues botzines va posar la banda sonora a una de les mobilitzacions més importants del camp que es recorden a Lleida. Quan la capçalera de la marxa, en la qual no es va veure gairebé cap dels polítics que van assistir a la convocatòria, com la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà; el subdelegat del Govern central, José Crespín; el president de la Diputació, Joan Talarn, o el president de la comissió d’Agricultura del Parlament, Marc Solsona, tornava pel pont Vell, els últims tractors començaven la seua etapa per Blondel. Amb Els Segadors i el seu “bon cop de falç defensors de la terra” es va posar fi a una convocatòria d’èxit.
