La falta d’aigua, l’increment de la temperatura, les plagues forestals, la radiació solar i el canvi climàtic en general són algunes de les causes que provoquen que cada any s’assequin milers d’hectàrees de bosc a Catalunya. El 2014, la superfície total afectada a les comarques de Lleida, des del Pirineu al pla, va ser d’11.849 hectàrees del total de 416.752 forestals. Aquesta xifra representa un 2,84% de la superfície forestal de la província de Lleida, segons dades del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la UAB. Per comarques, l’Alt Urgell va registrar més de 3.450 hectàrees afectades (3,6%) de les 95.000 ha de bosc existents a la comarca, i al Segrià sols es van veure afectades 28 (0,36%) de les 8.000 hectàrees. El Pallars Jussà, el Sobirà, la Noguera i el Solsonès completen la resta de comarques en les quals es van produir episodis de mortalitat d’arbres, descoloració o pèrdua massiva de fulles a les àrees boscoses. El projecte DeBosCat de la UAB ha analitzat la salut dels boscos catalans des del 2010 i determina que el 2012 es va viure una sequera extrema que va afectar més de 40.000 hectàrees de bosc a Catalunya. Tanmateix, l’informe anual corresponent al 2014 va concloure que el 22% d’aquestes zones s’havien recuperat, probablement per una primavera plujosa i poc càlida.
D’altra banda, Tomàs Molina, meteoròleg i presentador de TV3, va explicar ahir a Lleida que els models de predicció sobre la situació climàtica a partir del 2050 permeten calcular que els fenòmens meteorològics extrems seran cada vegada més freqüents a Catalunya. En aquest sentit, Molina va explicar que “les sequeres que es donen ara una vegada cada 100 anys podrien repetir-se una vegada cada dècada i seran cada vegada més intenses” (vegeu el desglossament lateral). També va recordar la rovinada que va assolar el pla de Lleida el passat 2 de novembre, i va aclarir que les grans inundacions també seran cada vegada més freqüents i devastadores, encara que aquest efecte, segons les previsions a llarg termini, es notarà molt més a l’Europa occidental que a la conca mediterrània.
L’estudi, tanmateix, afegeix que el turisme ha tingut un paper “estratègic” en la resistència del món rural a la recessió econòmica, ja que cada vegada suposa més activitat econòmica i amplia la seua oferta de forma exponencial. L’atles recorda que l’atur a les zones rurals continua sent inferior al 8%, i que la renda per càpita s’ha mantingut.
