El comissari Antonio José Royo continua intentant recuperar la prefectura de la Policia Nacional a Lleida després que fos apartat del càrrec quan va transcendir una condemna de l’any 2003 per assetjament sexual. Davant del TSJC ha demanat suspendre cautelarment el nomenament de la seva successora, la comissària María Pilar Callejero, en considerar que la designació no estava prou motivada, que respon «a la pressió mediàtica» i que li ocasiona perjudicis professionals i reputacionals. El tribunal, però, ha rebutjat la petició perquè considera que Royo no ha acreditat que aquests perjudicis siguin irreparables i manté Callejero al càrrec mentre es resol el litigi obert entre Royo i el Ministeri de l’Interior després del seu cessament.
El cas es remunta al 9 de desembre del 2025, quan Antonio José Royo va ser nomenat cap de la Comissaria Provincial de Lleida. Una setmana després, la Direcció General de la Policia el va cessar i el va destinar provisionalment a Madrid després de la polèmica generada en transcendir una condemna de l’any 2003 per assetjament sexual. Interior va justificar la decisió pel malestar institucional i social i per l’impacte que el nomenament podia tenir en el prestigi del cos.
Royo va recórrer el cessament davant del TSJC i, el 23 de desembre del 2025, la sala en va suspendre cautelarment els efectes en apreciar indicis de manca de motivació i possibles defectes de procediment. Malgrat tot, el tribunal va recordar que l’administració podia convocar i cobrir la plaça definitivament d’acord amb la normativa.
La Direcció General de la Policia va convocar la plaça per lliure designació i el 2 de març del 2026 la va adjudicar a la comissària María Pilar Callejero, que va prendre possessió el 29 d’abril i es va convertir en la primera dona a ocupar el càrrec.
El comissari atribueix el nomenament de la seva substituta a la pressió mediàtica
Royo també va impugnar aquest nomenament i va demanar al TSJC que en suspengués cautelarment els efectes per mantenir-lo provisionalment al capdavant de la comissaria fins que es resolgués el litigi amb Interior. Argumentava que el nomenament no estava prou motivat i que responia a la pressió mediàtica i al malestar social, i no a raons funcionals o operatives.
També sostenia que la decisió era arbitrària i responia a una desviació de poder, ja que no s’havia fet cap comparació entre el seu perfil –amb més antiguitat i experiència al mateix lloc– i el de la comissària. A més, al·legava que el pas del temps consolidava perjudicis professionals i reputacionals difícilment reversibles, i que una eventual sentència favorable perdria eficàcia per la proximitat de la seva jubilació.
El TSJC rebutja suspendre el nomenament de la nova comissària
En una interlocutòria del 16 de juny, el TSJC rebutja la petició. La sala considera que Royo no ha acreditat que el nomenament de Callejero li ocasioni un perjudici irreparable, ja que els danys reputacionals i professionals que invoca deriven principalment del cessament, que és objecte d’un altre procediment judicial. També assenyala que els eventuals perjudicis econòmics podrien ser reparats si finalment el recurs prosperés.
Els magistrats també consideren que, en aquesta fase, no hi ha prou indicis per concloure, ni tan sols de manera provisional, que el recurs pugui prosperar. Segons exposen, determinar si el procés de lliure designació va estar insuficientment motivat, si hi va haver arbitrarietat o desviació de poder, o si Royo reunia més mèrits que la comissària nomenada requereix analitzar el fons de l’assumpte. Això, apunta el tribunal, no es pot resoldre en una peça de mesures cautelars.
A més, recorden que suspendre cautelarment el nomenament d’un funcionari per substituir-lo per un altre és una mesura excepcional que la jurisprudència només admet en casos molt concrets, circumstàncies que consideren que aquí no es donen.
L’Advocacia de l’Estat també havia demanat desestimar la petició perquè la suspensió implicaria destituir una comissària que ja ocupava legítimament la plaça. El TSJC comparteix aquest argument i conclou que la mesura cautelar pretesa per Royo alteraria la situació actual en lloc de preservar-la.
La interlocutòria, contra la qual es pot presentar recurs de reposició, no imposa les costes en considerar que el cas planteja dubtes de dret.
