El cor de l'orfeó lleidatà estrena ‘Spiritual' al Paradó de Roser de Lleida

Una producció pròpia a mig camí entre el concert, l’espectacle i la meditació

En aquests temps de pandèmia, confinaments i on les relacions personals s’han transformat, ‘Spiritual’ pretén ser una finestra d’aire fresc que generi un diàleg entre la música i el patrimoni amb una posada en escena adaptada a espais singulars com l’antic Convent del Roser, en l’actualitat Parador Nacional. El repertori inclou obres de Vivaldi, Mozart, Fauré, Sibelius, Orff i Espirituals Negres que ens transportaran a moments de pau, d’ira, de tranquil·litat, de pena i d’alegria, amb un missatge d’esperança cap al futur. Els intèrprets seran el Cor de l'Orfeó Lleidatà, Sheila López (solista), Pol Pastor (piano) i Pedro Pardo (idea, guió i direcció).

L’Orfeó Lleidatà i l’edifici del Roser, 160 anys d’història compartida

La presentació pública de l’Orfeó Lleidatà va tenir lloc el 31 de març de 1861 en un festival benèfic organitzat per l’Associació de Senyores de Lleida al Saló de l’Institut Provincial, situat aleshores a l’edifici del Roser.

El Roser també va acollir les activitats del cor entre el gener de 1932 i març de 1933, i durant 30 anys, des de 1953 fins 1973 va ser la seu de l’entitat, primer en una espaiosa sala a la planta baixa de l’edifici i més tard, ocupant una de les plantes superiors on instal·là la sala d’assajos i l’Escola de Música. L’any 1973 l’Orfeó Lleidatà va abandonar l’edifici on s'instal·là la facultat de Dret i la de Filosofia i Lletres dins el procés de recuperació de la Universitat de Lleida.

L’Orfeó, el Roser i els Negres Espirituals

Fou també al Roser on l'any 1956 el director afroamericà William Levi Dawson, vingut des d'Alabama (EEUU), va iniciar els cantaires de l'Orfeó Lleidatà en els Espirituals Negres, un gènere encara desconegut a l’estat espanyol. En aquests cants propis del poble negre esclavitzat s'hi reflectia l'anhel de llibertat que en aquells moments el poble català compartia a causa de l'opressió de la dictadura franquista.

Durant els anys seixanta, l'Orfeó Lleidatà va introduir aquells cants de llibertat per tot el país, cantant amb Raimon i Quico Pi de la Serra al Palau de la Música i també al festival de Jazz de Barcelona. Per fer participar la societat catalana d’aquell missatge, els cants van traduir-se a la nostra llengua i també van patir problemes per la censura. Tot plegat va suposar un fenomen important: en plena dictadura espanyola, un cor català cantava, en anglès i català, cançons reclamant la llibertat de les persones i dels pobles.

Informació Covid-19

S’ha elaborat un protocol sanitari per tal que el Parador del Roser sigui un espai 100% segur tant pels artistes com pels espectadors.

Informem que es seguiran en tot moment les mesures i protocols de seguretat establerts per la COVID-19. Per tal de complir amb la distància de seguretat, tant l’accés com el desallotjament de la sala es realitzarà de forma esglaonada.