Set mesos després que la Paeria firmés el contracte amb les constructores, ahir per fi es va donar el tret de sortida oficial a l’inici de les obres de rehabilitació de l’edifici de l’antiga Audiència de Lleida, a la rambla Ferran, per convertir-se en la seu definitiva del Museu Jaume Morera, el flamant futur Museu d’Art de Lleida. Una de les raons de tanta espera va ser la de quadrar agendes perquè totes les administracions públiques implicades en el projecte hi fossin representades. Així, el ministre de Cultura, José Guirao, va encapçalar una nombrosa presència política al costat de la consellera Laura Borràs; la presidenta de la Diputació, Rosa M. Perelló; la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, i el subdelegat a Lleida, José Crespín; el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i fins i tot el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, amb l’alcalde, Fèlix Larrosa, i el director de la pinacoteca, Jesús Navarro, de cicerones.
En clau local però també com una picada d’ull a l’actual situació política, Guirao va posar especial èmfasi en diverses ocasions en “la col·laboració de totes les administracions per a un projecte magnífic, exemple del fruit del diàleg respectuós i sa, que també ens fa millors institucionalment”. En la seua intervenció, la consellera de Cultura, Laura Borràs, va recriminar a Guirao el poc finançament cultural que arriba a Catalunya des de l’Estat per poder “construir un discurs cultural nacional i assolir també la sobirania patrimonial”. El ministre va recollir el guant i, amb ironia, li va contestar que “tu tens més pressupost que jo”, encara que ràpidament va matisar “percentualment” davant la cara de circumstàncies de la consellera, que encara va haver d’encaixar una resposta definitiva: “El pressupost també cal saber en què es gasta”, frase que va provocar algun aplaudiment i algun xiulet entre els convidats a l’acte. Per la seua part, Perelló va reafirmar la implicació cultural de la Diputació i va destacar la iniciativa que la corporació provincial formi part també del Consorci de la Seu Vella. L’alcalde, Fèlix Larrosa, no va voler oblidar la paternitat del projecte del futur Morera recordant l’exalcalde Àngel Ros, que va excusar l’assistència a l’acte, i l’assessor cultural de la Paeria, Antoni Llevot. Larrosa va assegurar que “avui fem un pas endavant per projectar cap enfora la nostra capitalitat cultural” i va avisar les constructores Benito Arnó, Romero Polo i Sorigué que “estarem vigilant perquè feu un bon treball”.
Val a recordar que l’UTE formada per aquestes tres empreses constructores de Lleida va guanyar el concurs públic per a la rehabilitació de l’edifici, que està pressupostada en prop de 4,5 milions d’euros. De fet, les subvencions aconseguides per la Paeria, uns cinc milions entre la Unió Europea, Estat, Generalitat i Diputació, ja superen aquesta xifra. A més, la Paeria té prevista una altra partida de 2,5 milions als pressupostos municipals d’aquest any. Cal assenyalar que al pressupost de les obres de reforma de l’edifici caldrà sumar posteriorment la inversió a l’interior, la museografia pròpiament dita, per transformar l’edifici de l’antiga Audiència –la titularitat de la qual va ser cedida per l’Estat per a usos museístics–, en el futur Museu d’Art de Lleida.
El museu demana el suport institucional també en el futur
El director del Museu Morera, Jesús Navarro, va recordar els més de cent anys d’història de la pinacoteca, amb gairebé 4.500 obres actuals, i va felicitar el suport de totes les administracions per al nou edifici. Això sí, Navarro va manifestar que “esperem que aquest suport de tothom pugui mantenir-se també en el futur per assegurar la sostenibilitat del museu i no caure en la precarietat”.
