El Govern va acordar ahir declarar les restes de l’església de Sant Ruf de Lleida, un edifici la història del qual es remunta a la segona meitat del segle XII, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria d’espai històric. La declaració oficial arriba dos anys després del preceptiu informe favorable del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya, després d’una primera desestimació a declarar l’església en la categoria de monument. La campanya popular, impulsada des de fa anys sobretot des del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià per dignificar les restes d’aquest monestir medieval, situat a la partida de la Plana, a prop de Llívia, ha donat per fi resultat amb aquesta declaració de BCIN, que suposa també una delimitació del seu entorn de protecció.
El segell oficial de la Generalitat arriba també un any després que els propietaris d’aquest edifici en ruïnes, la família Biendicho, firmessin un conveni amb la Paeria per cedir-ne l’ús a la ciutat durant quinze anys, renovable per períodes de cinc. En un comunicat, la conselleria de Cultura va justificar la declaració de BCIN d’aquest edifici perquè es tracta d’“una mostra exemplar i rara de l’arquitectura dels segles XII i XIII i constitueix un exemple que connecta la tradició romànica amb les obres del Císter i el Temple, amb la maduresa del romànic i l’inici del gòtic”.
El monestir de Sant Ruf està atribuït al mestre Pere de Coma, el mateix de la Seu Vella. De fet, s’especula que la construcció d’aquest petit edifici li va servir de prova per a la catedral al Turó. Tanmateix, l’edifici romànic no es va acabar mai i, arreglat per a usos religiosos, es va convertir durant el segle XV en molí i torre de guaita fins al XVIII. Amb la desamortització al XIX, va passar a mans privades. Fins als anys 80 havia estat una torre pagesa, amb corral i estable. Després d’uns anys buit, els actuals propietaris el van comprar el 1999.
Després de la cessió de l’edifici a la ciutat –firmada el 18 de desembre del 2017–, la Paeria va anunciar que l’objectiu serà restaurar-lo. El llavors alcalde, Àngel Ros, va assenyalar que “és una de les assignatures pendents del patrimoni històric de Lleida”. Entre les primeres mesures, es contemplava senyalitzar l’espai i arreglar-ne els accessos, l’enjardinament i la il·luminació.
