El Departament de Territori ha posat en marxa un pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i l’Aran amb l’objectiu d’ordenar la gestió d’una extensa xarxa viària de titularitat municipal i millorar la resposta davant problemes de manteniment o emergències.
La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia del Pirineu, l’instrument transversal del Govern català amb vigència fins al 2030 i que engloba 144 municipis de l’Aran i les comarques pirinenques. El pla preveu identificar els trams més vulnerables, coordinar les línies d’ajuts existents entre administracions i establir un protocol d’actuació davant situacions d’emergència com esllavissades o altres afectacions derivades de fenòmens meteorològics o geològics.
El Govern assenyala que la xarxa de camins municipals del Pirineu és especialment extensa a causa de l’orografia i la dispersió dels nuclis de població, però que sovint recau en ajuntaments petits amb recursos limitats. En aquest territori, els camins tenen un pes molt superior al de les carreteres: només al Pallars Sobirà es comptabilitzen uns 2.860 quilòmetres de camins, mentre que a tot l’Alt Pirineu i Aran hi ha 933 quilòmetres de carreteres de les xarxes bàsica, comarcal i local.
Per abordar aquesta situació, el Departament de Territori amb col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), es cartografiarà la xarxa de camins veïnals i estudiarà els riscos geològics associats per poder prioritzar actuacions de manteniment i reparació.
El sistema es provarà inicialment en alguns municipis i, un cop validat, s’estendrà a la resta del territori pirinenc. L’objectiu és establir eines de planificació conjunta amb els ajuntaments, els consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran per ordenar les actuacions de manteniment i reparació.
El pla també preveu harmonitzar les diferents línies de subvencions que actualment ofereixen les administracions supramunicipals per evitar duplicitats i millorar l’eficiència dels recursos disponibles. A més, el Departament i l’ICGC treballen perquè a finals de 2026 estigui enllestit un protocol d’actuació interadministrativa per intervenir amb més rapidesa en situacions d’emergència sobre la xarxa viària municipal.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha situat aquesta actuació dins del desplegament de l’Estratègia del Pirineu i la nova Llei d’alta muntanya, que formen part del marc normatiu amb què el Govern vol donar resposta als reptes d’aquests territoris i afavorir l’arrelament de població.
Una estratègia amb una trentena d’actuacions fins al 2030
Més enllà dels accessos viaris, l’Estratègia del Pirineu inclou una trentena d’actuacions estructurades en vuit eixos relacionats amb l’habitatge, la sostenibilitat, el desenvolupament econòmic i la cohesió territorial.
Entre les línies de treball hi ha un pla específic d’habitatge rural, la gestió forestal sostenible, la innovació agroalimentària, un model propi de mobilitat, el turisme regeneratiu, la promoció de les energies renovables i l’impuls de l’activitat esportiva.
L’àmbit territorial de l’estratègia inclou l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà i Ripollès, que representen el 28,3% de la superfície de Catalunya i aproximadament el 2% de la població catalana.
