El Govern manté en estudi el trasllat de la presó de Ponent

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha afirmat que el Govern no ha pres una decisió del futur de la presó de Ponent i continua analitzant possibles opcions del seu trasllat. Davant la incertesa, el Departament ha decidit invertir-hi per evitar que “no perdi qualitat i es degradi més”. El conseller ha fet aquestes declaracions en una visita als jutjats de Lleida, on Justícia ha invertit 1,86 MEUR, destinats a la renovació de diversos espais, especialment la rehabilitació de la cuina i d’alguns mòduls d’internament. 

El trasllat de la presó de Lleida és un projecte que va informar el Govern el mes d’abril, i que aquest dilluns Espadaler ha afirmat que encara no s’ha pres una decisió. "Estem estudiant el trasllat perquè, sens dubte, és l'equipament més obsolet i més desgastat, perquè també és el més antic que hi ha actualment en servei. Una decisió d'aquest impacte s'ha de prendre amb molts estudis, amb molt coneixement de causa", ha explicat el conseller. Espadaler afirmava que l’inici del nou centre i la posada en funcionament és un projecte en què “passen molts anys i el que no podem permetre és que l'actual centre perdi i qualitat i es degradi més". 

Tot i la manca d’una decisió sobre el trasllat, Espadaler ha recordat que Justícia preveu invertir més de 13,2 milions d’euros entre el 2025 i el 2026 en obres de millora imprescindibles a la presó de Ponent. A més, el nou Tribunal d’Instància de Lleida, que entrarà en funcionament el 31 de desembre comptarà amb un segon jutge especialitzat en violència sobre la dona, amb jurisdicció als partits judicials de Lleida, Balaguer i Cervera.

En matèria de la renovació de les infraestructures, el conseller afirma que han afectat una superfície de 1.500 metres quadrats corresponents a 25 àrees o espais de l’edifici, segons les seves declaracions durant la visita a les obres als jutjats. D’aquesta manera, les obres han obligat a traslladar temporalment alguns òrgans judicials amb previsió del funcionament dels nous espais a principis de novembre. Els jutjats número 7 i 9 de primera instància, la Fiscalia de Menors, la sala del jurat popular, el Servei comú de notificacions o una nova sala de premsa destinada a oferir als mitjans el senyal institucional de les sessions més rellevants, formen part de les àrees remodelades. A més, segons ha defensat Espadaler, s’ha habilitat un nou arxiu penal, amb l’objectiu de facilitar la transició cap a la digitalització i la reducció de paper.

La reforma s’emmarca en l’aplicació de la Llei orgànica 1/2025, que transforma els jutjats en Tribunals d’Instància amb diverses seccions, amb una oficina judicial formada per tres serveis comuns; tramitació; general i execució; i deu seccions; Civil; Família, Infància i Adolescència; Instrucció, Penal, Menors, Social, Mercantil, Contenciosos administratius, Violència sobre la dona i Vigilància penitenciària.

Pel que fa a la creació de nous òrgans judicials a la demarcació, el 31 de desembre començarà a treballar un segon jutge a la secció de violència sobre la dona del Tribunal d’Instància de Lleida. La nova plaça especialitzada anirà acompanyada de la creació de dues places de gestió processal administrativa, dues de tramitació processal administrativa i la incorporació d’un nou fiscal. 

El president de l’Audiència de Lleida, Albert Guilanyà, ha avançat que està previst crear sis nous òrgans judicials més; una nova unitat de primera instància a Lleida i el jutjat número 3 de Cervera per a l’any vinent i el jutjat social número 3, un d’instrucció i dos més de primera instància a Lleida per als dos anys següents. 

“La jurisdicció que ara està més encallada” ha puntualitzat Guilanyà. A més, ha recordat que no s’havia creat cap unitat judicial a la demarcació des de l’any 2018 i que l’anterior a l’actual es remuntava al 2010. "Se'ns ha escoltat i estem francament contents perquè el Ministeri de Justícia havia promès a la conselleria la creació de 69 òrgans judicials a Catalunya i Lleida se n'endurà set. Això és més d'un 10%, malgrat que la població que representem és inferior", explicava.